El Govern de Tothom (Gestoria Illa si em permeten la hipèrbole) fa aigües per tots costats.
Al drama recurrent i creixent de les infrastructures (no els explico les meves aventures a l'AP7 per no avorrir-los), de les vagues de metges, de les de professors, de la manca de pressupostos malgrat la intimidació per terra, mar i aire (i dels mitjans de comunicació, encapçalats per TV3 i Catalunya Ràdio) als membres d'ERC, s'hi ha d'afegir el drama-misteri de les peste porcina africana a Collserola.
El conseller de la Prudència, un tal Òscar Ordeig, ja s'ha quedat sense arguments en relació a aquest afer que seria digne d'un documental de Crims d'en Carles Porta. Ara ja no diu que cal ser prudents en les valoracions, simplement es prodiga molt menys que els dies, que avui semblen llunyans, on es van perpetrar les primeres restriccions d'accés.
Ahir va aparèixer un nou cas d'un senglar infectat (ja en van 220 des que va començar la crisi) al terme municipal de Barcelona, la qual cosa ha obligat al tancament total del Parc Natural de Collserola (per a ús recreatiu).
Sobta a hores d'ara que, després que va començar la crisi, el govern hagi estat incapaç, no ja de controlar el focus (per a mostra un botó), sinó ni tan sols de donar una mínima explicació, no ja creïble, sino tan sols plausible de l'inici de l'epidèmia.
Mentrestant explotacions de porcs domèstics de la zona segueixen en quarentena i sense la possibilitat de vendre els seus animals, que són la seva font d'ingressos. Però això sembla que tan li fa al nostre Govern de Tothom. Tanta prudència i tanta correcció política en tots els àmbits són sinònim, al meu modest entendre, d'una frase molt cèlebre en el món de l'economia de l'empresa: la paràlisi per l'anàlisi.
Jo entenc que cal ser prudent, però també executiu, al menys en aquells àmbits on la Generalitat té competències plenes. Per què no s'han executat (perdonin la cruesa del mot emprat, però és que en aquest cas, jo sóc partidari de les execucions sumàries, sense judici, i que els porcs senglars del planeta em perdonin) els senglars de Collserola encara a dia d'avui?
Una vegada es demostra la incapacitat dels nostres gestors públics de fer una anàlisi de causalitat de la peste, només queda com a alternativa l'erradicació del problema de socarrel, és a dir, l'extermini de tots, i quan dic tots vull dir tots els porcs senglars de la serra de Collserola. A grans mals grans remeis. Si el govern s'ha demostrat incapaç de contenir el virus i de trobar-ne les causes, com a mínim hauria de prendre mesures de solució final del problema, malgrat que això soni molt malament.
I si els "animalistes" criden, doncs que cridin. Al capdavall el que ha de primar és la seguretat, la salut i el benestar de les persones, i no pas d'uns porcs senglars asilvestrats que mengen en moltes ocasions de les escobraries que llancem els humans.
Si jo fos al capdavant del Govern de Tothom (Gestoria Illa) convocaria tots els caçadors de Catalunya, els pagaria la munició, els donaria dietes i allotjament en hotels de l'àrea metropolitana de 5 estrelles i els organitzaria amb mossos i forestals per fer la batuda definitiva. Uzis, Kalaishnikov, Bazooques, M16, retallades, bombes de mà i el que calgui.
Una mica com el que diu en TACO Trump de l'Iran amb el règim dels aiatolàs, però aplicat als senglars i amb la ferma convicció de no retirar els caçadors no fins que se'ls acabi la munició, com els passa als americans, sinó fins que no quedi un sol senglar viu a la serra de Collserola.
I enterrem la correcció política d'una vegada. Amen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada