Se sabrà tot

Em permeto titular aquest article amb el títol d'un llibre de l'admirat escriptor i periodista Xavier Bosch que va guanyar el premi Sant Jordi 2009 amb una novel·la en la que el periodista Dani Santana es veu embolicat en un afer de corrupció i terrorisme istlàmic a Barcelona entre els anys 2004 i 2026.

No vull parlar del Dani Santana, sinó de Carlos Mazón, ara ja ex-president de la Generalitat Valenciana i Maribel Vilaplana, periodista.

Cada dia que passa, i a mesura que es van coneixent els fets de la fatídica tarda del 29 d'octubre de 2024, surt a la llum més misèria moral i més mentides que han anat explicant aquests dos indesitjables des de fa un any.

I tot això és gràcies a la tenacitat i la professionalitat de la jutjessa de Catarroja Nuria Ruiz Tobarra, la ja coneguda com la "Jutjessa de la DANA", que, per les seves actuacions, d'una coherència aclaparadora, es diria que és una professional que vol arribar fins al final i que en definitiva, se sàpiga tot el que va passar aquella malaventurada tarda de tardor. 

Gràcies a les seves interlocutòries volent esbrinar la veritat de l'actuació del president de la Generalitat aquella tarda, s'ha pogut saber que president i periodista (que ja havia refusat l'oferta de dirigir el canal autonòmic valencià "À punt") es van veure al restaurant "El Ventorro" (al seu propietari li ha tocat veritablement "la grossa", ja que si hom vol dinar al seu restaurant, ha d'esperar-se com a mínim un parell de mesos) i van endrapar un "menú concertat" pel mòdic preu de 82,5€ el cobert. 

Per sort pels afectats, com a mínim, la factura no la va pagar la Generalitat Valenciana sinó el Partido Popular (si l'hagués pagat la Generalitat l'escàndol hagués pujat un grau més).

Font: Diari El País

Però jo em pregunto ja d'entrada, com és possible que un dia feiner, dimarts 29 d'octubre de 2024, el president d'un govern es dediqui a tenir dinars privats amb una periodista en el reservat d'un restaurant que "cutreja" (tant el reservat com el restaurant mateix i el menjar que s'hi serveix), durant més de quatre hores? Forma part això de les tàsques pròpies del més alt representant d'un govern regional? A mi em sembla que clarament no, i espanta pensar en el que deuen fer molts d'aquests personatges quan -com en aquesta ocasió- no hi ha ni llum ni taquígrafs.

Al web del restaurant s'hi especifica que només serveix dinars de dilluns a divendres de dues a cinc de la tarda.

Però la persistència de les pesquisses de la jutjessa (que no es deu creure ni un borrall de les declaracions de la senyora Vilaplana en seu judicial -tantes contradiccions només indueixen a pensar que la periodista va ometre la veritat des del començament- ni de tot el que ha afirmat el patètic Carlos Mazón, mentider compulsiu) han permès saber l'hora en que la periodista va sortir del pàrking on tenia aparcat el cotxe: les 19:47. És a dir, que quan van sortir del local només hi devia quedar el propietari.  

Com que del restaurant al pàrking hi ha una distància curta, hom pot deduïr que van sortir poc abans del restaurant (o no, però això també s'acabarà sabent, més tard o més d'hora). I ha quedat finalment acreditat que la periodista va acostar Mazón al palau de la Generalitat amb el seu cotxe i el va deixar sobre les vuit del vespre.

Van estar dinant tanta estona? Realment el president no es va assabentar del que estava passant a l'Horta Sud quan tenia el telèfon mòbil connectat i durant molta estona va estar contestant trucades. Ningú va advertir els seus escortes o al propietari del restaurant del que estava passant?

De veritat algú s'ho creu? Jo francament no. Però tinc plena confiança en que la tossuderia de la jutjessa Ruíz acabarà donant més fruits, o al menys així ho espero. Perquè desenmascarar aquests miserables és ja una qüestió de decència i deontologia.