Aquests dies que estic treballant als Estats Units, vaig de sorpresa en sorpresa, més enllà de la darrera derivada de corrupció de Cristobal Montoro a la nostrada Península Ibèrica. El panorama polític està, a nivell de carrer, tan trasbalsat com apunta la premsa d'aquí. Hi ha veritable batalla campal entre els defensors de Donald Trump i els seus detractors.
Els taxistes (de fet, ara els conductors d'Uber -no he tornat ha agafar un taxi convencional als Estats Units des de 2018-) són per a mi un gran baròmetre de com està un país, una ciutat, un territori (només cal agafar un taxi a Barajas per anar al centre de Madrid per entendre més bé del que estic parlant). I els taxistes amb els que he parlat aquests dies van del blanc al negre.
Al primer Uber que vaig agafar en arribar a Columbus, un senyor negre de mitjana edat, no parava de despotricar dels mexicans que venen als Estats Units, literalment, a abusar del sistema, mentre que un altre, blanc i jueu, no entenia com podia ser que un home de negocis condemnat als tribunals pogués ser el president dels Estats Units. I això passa a tots nivells, molt més del que havia passat mai.
La darrera polèmica té a veure amb una carta de Trump a Epstein (l'empresari que regentava una complexa xarxa de prostitució de menors pels seus amics rics) publicada pel Washintgon Post en el que Trump està "particularment carinyós" amb Epsteni, empresari que, com vostès saben va acabar "suicidant-se" (sí? quina ingenuitat pels que s'ho creguin) en una presó de Manhatan abans de ser jutjat.
Però, ai las! una part dels seus seguidors MAGA se li han posat en contra i exigeixen la publicació completa dels arxius Epstein per conèixer tots els empresaris que hi estaven implicats. Davant la pressió Trump no ha tingut més remei, per a controlar les seves bases, de demanar a la fiscal general, Pam Bondi, que desclassifiqui part dels arxius....S'obre una nova etapa molt interessant.
Si poden, recuperin una entrevista que una periodista de Catalunya Ràdio ha fet a en Bill Murray i en Jon Vogler, que han fet un brillant espectacle de música i poesia al Liceu aquests dies a Barcelona, per entendre una mica més la situació actual dels Estats Units, vist des de la perspectiva de dues persones intel·ligents i gens dogmàtiques.
Però si tot això manté entretinguts els nord-americans (només cal acostar-se a la barra d'un bar i parar l'orella, no cal ni tan sols dir res), el que més ha copsat l'interès de tot Amèrica, primer, i del món sencer uns dies després, és la "kisscam" al concert de Coldpay de Boston que ha "enxampat" un CEO (Chief Executive Officer) d'una empresa de "big data" anomenada Astronomer, abraçat a amb la seva directora de recursos humans. El gran germà els va enxampar ben acarameladets (ell al darrere passant-li les mans per la cintura mentre tots dos es movien al ritme de la música) i quan es van adonar que la Kisscam els estava filmant en directe i que en aquell moment ho estaven veien milers de persones, es van voler fondre. Ella es va girar immediatament i ell es va amagar sota uns seients....però el mal ja estava fet.
Les imatges de la càmera, es van fer virals en pocs minuts (és el gran problema del Gran Germà, que ens controla des que ens despertem fins que ens n'anem a dormir) i no hi havia conversa als Estats Units on no es parlés del CEO d'Astronomer i la seva directora de recursos humans. El ressó ha estat tan bèstia que l'empresa, tirant de doble moral (com si importés a algú què fan els seus empleats fora de la feina), ha "apartat" temporalment del càrrec al CEO...invocant no se sap ben bé quina norma deontològica...
En Chris Martin, de Coldplay, en veure la reacció de la parella va escriure, literalment: "Ups, mira aquests dos, o són molt tímids o estan tenint una aventura". Naturalment era la segona opció.
Així està el Planeta. No ens despentinem quan en Netanyahu segueix assassinant palestins impunement a Gaza però ens estripem els vestits si una parella comet una infidelitat i és enganxada "in fraganti" davant de mig món...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada