Avui, dijous 26 de setembre de 2024 estem a 38 dies de les eleccions a la presidència dels Estats Units, segurament més transcendents dels darrers anys al món Occidental, que se celebraran el dimarts 5 de novembre.
L'any 2020, de 232 milions d'habitants amb dret a vot (i registrats per a fer-ho), en van votar 158 milions, és a dir, gairebé un 67%. El demòcrata Joe Biden va guanyar tant en vot popular (81 milions en front dels 74 milions que van votar per Donald Trump), com en vot electoral (als Estats Units tots els vots d'un estat, l'anomenat vot electoral, va a un candidat o l'altre, encara que sigui per una diferència d'un vot, la regla és comuna a tots els estats de la Unió excepte a l'estat de Maine): Biden va obtenir 306 vots electorals per 232 en Donald Trump.
Aquests dies als Estats Units hi ha un veritable bombardeig, per terra, mar i aire d'anuncis i notícies sobre les eleccions presidencials. Com que en Trump, després de l'humiliant desfeta al debat cara a cara amb la Kamala Harris (ja saben, el debat dels immigrants haitians menjant-se gats i gossos) va dir que no participaria en cap més debat al la vice-presidenta, el plat fort és el debat a la CNN que enfrontarà els dos canditats a vice-presidents dimarts de la setmana vinent. Jo que encara seré al país, no me'l penso perdre per res del món (ja en tinc notat a l'agenda).
Una curiositat que segurament passa una mica desapercebuda, és l'escassa afluència de votants el dia de les eleccions. A les de 2020, només un 27% dels electors van anar a votar presencialment als col·legis electorals, un 46% va votar per correu i un altre 27% va votar anticipadament (en persona). O sigui, que el dia de les eleccions, només 43 milions d'electors van anar a votar presencialment als col·legis electorals. 100 milions d'habitants van votar per correu, poca broma.
És cert que les votacions de 2020 s'emmarquen en un context de pandèmia del Covid, però tot i així, s'espera que aquest 2024 la pauta de votació per correu i anticipada sigui d'un tenor pràcticament igual al de 2020, per això, ara que ja s'ha obert el període de vot anticipat i per correu, els candidats es multipliquen arreu del país, sobre tot en aquells estats en el que les enquestes no donen un guanyador segur i que una vegada poden otorgar un guanyador demòcrata i la següent un de republicà i a l'inrevés.
Són els estats frontissa ("swing states"), Arizona, Nevada, Wisconsin, Michigan, Pennsylvania, North Carolina i Georgia. Els demòcrates fan poca campanya a Califòrnia, perquè saben que la tenen guanyada, ni els republicans a Texas, per la mateixa raó. Els esforços es multipliquen en aquells estats on les enquestes vaticinen un empat o una lleugera victòria d'un candidat sobre un altre.
Les enquestes globals promig donen a dia d'avui, guanyadora a la candidata Kamala Harris (seria la millor notícia de l'any, però no cantem victòria abans de tenir el blat al sac, i ben lligat), però amb alguns dels "swing states" ancorats cap a en Donald Trump.
Malgrat això, les enquestes estatals de les que es fa ressó el NYT, donen un petit avantatge a en Donald Trump.
Els dos punts més febles dels demòcrates són l'economia i la immigració (on aquí han de fer equilibris per a no fer enfadar a ningú) i els dels republicans, l'histrionisme i la mentida constant del candidat Donald Trump.
Jo, que conec una mica la societat americana, m'inclino a pensar que acabarà guanyant Kamala Harris. Només em preocupa una cosa, que la candidata no sigui capaç de convèncer a una massa de votants, la classe obrera (no en vull dir treballadora) que ha estat determinant elecció rere elecció en un vot decantat cap als demòcrates.
Passi el que passi, però, el resultat serà tan ajustat, que a més d'un li podria venir un infart. Si algú està delicat de salut, que no segueixi les eleccions en directe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada