Hem passat el Cap d'Any esquiant a Grandvalira i Masella amb la família i uns quants bons amics. Hem tingut la sort del regal de neu abundant a primers de temporada i els dies previs a la nostra arribada.
Grandvalira era un immens camp de neu acabada de caure fins a tal punt que semblava talment una estació dels Alps on no es distingueix gaire entre el que és pista balisada i el que és fora pistes. La neu era d'una qualitat excel·lent, com que el temps va acompanyar, tot i la fred i la neu del primer dia, hem gaudit d'una esquiada excepcional, tancant pistes cada dia (un dels dies amb l'entrepà a la boca i sense prendre cafè a Grau Roig per por que ens tanquessin el telecadira que connecta amb Pas de la Casa).
El millor de tot però ha estat el pre i el post esquí. No hem fet turisme ni tan sols hem anat de compres ni a Puigcerdà ni a Andorra (cosa que jo particularment odïo intensament).
El millor de tot ha sigut l'estada a Brangoly (Enveitg, Cerdanya francesa). N'he parlat alguna vegada en aquest mateix blog però és que El Chateau Brangoly és una "Chambre d'ôtes" que es supera cada vegada que hi anem.
En Quim, l'Edu, en Carles i l'Elena regenten aquest petit paradís de sensacions al bell mig de la Cerdanya, on literalment s'acaba la carretera, on sembla que s'arribi a la fi del món. Ells quatre s'encarreguen de fer que l'estada sigui un veritable somni, omplint d'atencions, professionalitat i simpatia els hostes.
El sopar, a cura de l'Edu i en Carles és una delicia que constitueix a més a més una sorpresa diària. El servei és acuradament gestionat fins al mínim detall per en Quim i l'Elena, en una complementarietat que ho fa perfecte.
Anar a esquiar (o a buscar bolets o a pujar el Carlit, o senzillament a fer el gos) i allotjar-se al Chateau Brangoly és un inmens privilegi que paga la pena provar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada