Manuel Vicent: "El azar de la mujer rubia"

Del periodista valencià Manuel Vicent havia llegit algunes de les seves "grans" obres con la mítica "Tranvía a la Malvarrosa" (1994), o "Son de Mar" (199) més tard portada al cinema, però després no l'havia seguit més, ni tan sols com a periodista

Va ser gràcies al dinar de Nadal d'empresa del 2013 en que un dels meus companys de taula, lletraferit com jo i també molt amatent a l'apassionant realitat política que ens ha tocat viure aquesta dies- va començar a parlar, gairebé per casualitat, de la novel·la "El azar de la mujer rubia" (Ed. Alfaguara).

Només de sortir del dinar em vaig acostar a Abacus i vaig comprar la novel·la. El primer que he de dir d'aquesta obra, extraordinària, lúcida, agosarada, fins i tot un punt canalla, és que es tracta d'una ficció tan real que més enllà del fil conductor de l'obra, costa molt distinguir el que és veritat del que és fruit de la prodigiosa i recargolada imaginació de l'autor.

Com deia en una altra entrada al blog no fa gaire, pels que ja tenim "una edat", la Transició política espanyola (que sembla que finalment està a punt de tancar-se, en un sentit o en un altre) va ser un periode apassionant. La mort del general Franco el 20 de noviembre de 1975, em va enxampar amb 9 anys, i tota la vida he de recordar la pel·lícula -en blanc i negre- que feien aquella nit a Televisión Española ("Objetivo Birmania")  i l'excitació del meu pare (que escoltava Radio Pirenaica -emetent des de Romania-) i l'ampolla de cava a la nevera.

Encara que jo era molt jove vaig viure aquella etapa de la meva vida amb la intensitat que em va transmetre el meu pare i em vaig fer gran amb un interés apassionat per tot allò que passava en política. Vaig cridar amb el "Volem l'Estatut", vaig entendre la importància de la legalització del Partit Comunista d'Espanya el dissabte de Glòria de l'any 1977, vaig patir amb el cop d'estat de Tejero el 23 de febrer de 1981 amb 15 anys (jo era a classe de francès a Palamós, amb el meu professor i amic Roger Denoix i amb l'actual alcaldessa, la Teresa Ferrés, aleshores també alumna), i he seguit amb gran atenció tot el que ha anant succeint després.

En aquest contexte "El azar de la mujer rubia" és com un regal plogut del cel que explica, en clau novel·lada (potser?), la història política d'Espanya des de començaments dels anys 70 fins a l'actualitat. Vicent, escriptor d'habilitat narrativa excepcional utilitza com a fil conductor l'Adolfo Suárez dels darrers anys, un ex-president en un estat avançat d'Alzeimer a dia d'avui, que ha vist morir la seva dona i la seva filla. En la nebulosa dels seus records i somnis va construint un relat rigorosament històric en el que hi apareixen des del Jesús Gil que va començar a fer-se famós per ser el responsable de l'ensorrament d'un restaurant a Los Ángeles de San Rafael quan s'hi celebrava el dinar de convenció d'una cadena de supermercats, fins al rei Joan Carles (aleshores en hores molt més altes que actualment).

Però la veritable protagonista del llibre -al costat d'Adolfo Suárez, del que he descobert aspectes fascinants de la seva personalitat (no només versemblants, sino reals amb tota probabilitat), gràcies a Vicent- és l'"aristócrata roja", Carmen Díez de Rivera, filla natural del cunyat de Franco, Ramon Serrano Suñer, que va conèixer Suárez en ser contractada com a secretària seva quan ell era el director general de Radio Televisión Española, i del que va ser posteriorment directora de Gabinet, quan Suárez va ser anomenant -contra tot pronòstic- President del Govern espanyol, a l'edat de 33 anys.

A la novel·la, Carmen Díez de Rivera, persona d'una cultura i formació humanística excepcional, i gran amiga del Rei Joan Carles, juga un paper fonamental en els primers anys de la Transició política, molt més del que mai m'hagués pogut imaginar, tot i que coneixia de la seva existència.

La major gràcia d'aquesta obra fenomenal és que la ficció i la realitat estan tan ben entrellaçades que no se sap on comença l'una i acaba l'altra. En aquest sentit acabo citant un fragment literal de les notes de Vicent: "En esta historia he creado un juego literario entre la realidad y la ficción cuyas reglas, no me cabe dura, serán comprendidas y aceptadas por cualquier lector agudo".

Una lectura del tot imprescindible per a tothom a qui li agradi la política i la història recent d'aquest territori anomenat Espanya.