First Lego League

Ahir diumenge vaig tenir la sort d'assistir a un esdeveniment extraordinari del tot inesperat. El meu fill gran Adrià va apuntar-se a l'inici del curs escolar 2013-2014 a una asignatura voluntària de robòtica els divendres a la tarda. A mi em va semblar una iniciativa molt interessant i el vaig encoratjar a participar-hi i a aprendre tot el que pogués, sense tenir-ne gaire més detalls.

No va ser fins més endavant que vaig saber que la inciativa s'enmarcava en l'interés de l'escola Maristes a participar amb un equip a la competició de robòtica anomenada "First Lego League", d'àmbit mundial, amb lligues locals  i sobre la que ja havia llegit en alguna ocasió. Es tracta d'un competició que té com a finalitat encoratjar l'excel·lència, la innovació i el treball en equip entre joves de 10 a 16 anys. Una idea francament brillant molt ben executada.

L'equip marista, format per nou alumnes de l'escola dels cursos de 3er. i 4rt. d'ESO (amb el suport de dos professors coordinadors) havia de treballar un projecte pluridisciplinar sobre els següents eixos:

• Projecte d'emprenedoria (els nois havien d'autofinançar la matrícula i pagar les despeses associades a la participació).
• Projecte científic (a partir del tema "Natur fury" - Fúria de la natura- havíen de triar un tema relacionat amb l'impacte sobre el planeta de determinats fenòmens naturals, estudiar-lo a fons i proposar-ne solucions.
• Projecte de robòtica pròpiament: disseny d'un robot que ha de fer determinades funcions amb la máxima precisió i el menor temps possible.

L'activitat del grup de l'Adrià, que es va batejar com a "BITBOT" ha estat frenètica i el projecte d'empreneduria els va permetre, mitjançant sponsoring -entre els que em compto amb cessió gratuïta d'exemplars de "Doble Parella"- i la rifa d'una panera, d'obtenir els diners necessaris per a inscripció i despeses.

El projecte científic era una interessant aproximació sobre les tempestes solars tot i que les solucions presentades no eren pròpiament solucions (i segurament aquí van perdre punts).

El projecte de robòtica probablement els va enxampar una mica massa tard (era la seva primera participació), però el que van desenvolupar veritablement promet.

L'esdeveniment ha estat aquest cap de setmana a la seu de la Universitat Politècnica de Girona. D'entrada he de dir que la meva sorpresa en veure el nivell, la professionalitat i la implicació d'organització i participants em va deixar absolutament bocabadat.

La competició tenia presentadors (dos, noia i noi) a l'americana que encomanaven entusiasme al públic (pares, familiars i amics dels participants) i ens feien fins i tot fer l'ona, amb megafonia estrident però no excessiva, imatges projectades sobre paret i pantalles gegants a l'aula Magna de la Facultat, i tot amb un mil·limètric control del temps. 27 grups van participar a la competició durant tot el cap de setmana, i es van repartir 7 premis (copes fabricades amb peces de Lego), i el més important, el dret a competir a la final espanyola de Barcelona en dia 22 de març i més tard a la final Europea que es celebra a Pamplona.

Els participants havien d'obtenir la màxima puntuació en tres rondes de competició amb el robot que havia de fer fins a 10 diferents missions en dos minuts i mig. El ritme dels concursants -i els nervis- eren frenètics. A més a més havien de presentar i defensar els seus tres projectes (científic, empreneduria i robòtica) davant  un tribunal de tres membres, que els matxacava a preguntes.  

BITBOT no va guanyar cap premi, comprensible si es té en compte que era la seva primera participació en aquesta competició i que el robot era molt novedós perquè es basava no en sensors sinó en programació pura i dura. Però crec que tots els membres del grup están molt satisfets amb l'experiència.

L'esdeveniment va comptar amb el sponsoring de la Fundació Scientia, la Príncep Felip (el seu secretari, Enric Brancós va pronunciar unes paraules que van estar francament a l'alçada) i la Fundació Politècnica de la Universtitat de Girona, amb  un vice-rector de recerca que va fer una glosa molt ben argumentada de la Universitat de Girona. 

De la jornada en quedo amb un molt bon gust de boca i amb algunes conclussions, totes elles favorables:

• Vaig conèixer una aproximació curricular de la Politècnica de Girona que em va sorprendre molt positivament. El nivell que vaig veure, a simple vista, no té res a envejar amb cap altra universitat de prestigi.
• La organització de l'esdeveniment estava a l'alçada de països que juguen a la Champions League.
• El nivell d'excel·lència dels participants i organitzadors, l'entusiasme i la transmissió de valors com esforç, creativitat, innovació i treball en equip que es respirava a la jornada d'ahir, em fan ser una mica menys pessimista respecte del futur del país.

Com a conclussió final: calen més First Lego Leagues", menys polítics i menys "totxo". Ahir vaig fer un tastet del que hauria de ser el nostre país al futur....I per primera vegada en molt, molt  de temps, el que vaig veure em va agradar.