Ús i abús de la intel·ligència artificial (IA)

Que la Intel·ligència Artificial (AI) ha arribat a les nostres vides per a quedar-s'hi sembla, hores d'ara, una evidència gairebé palmària. Que això sigui bo o dolent dependrà de molts factors, fonamentalment del marcs regulatoris, de les eines de control que s'hi apliquin i d'un cert nivell de consens respecte l'ús per part de la Comunitat Internacional. 

És innegable que la Intel·ligència Artificial és un camp de coneixement i de progrés i que utilitzat adequadament pot aportar molts avantatges a la humanitat. Segurament els detractors argüiran que acabarà amb milers de llocs de treball. Cert, però segur que en crearà molts d'altres. I si fem un repàs molt breu a la història de l'ésser humà des que va començar la Revolució Industrial a Anglaterra al darrer quart del Segle XVIII, s'han perdut milers, milions de llocs de treball des que els telers van substituir els artesans que cosien a mà, i al final això va acabar comportant la reducció del temps de treball i una millora de la qualitat de vida.

Això mateix pot aportar la Intel·ligència Artificial, però amb un marc de control que permeti d'una banda conèixer quan s'ha utilitzat i quan no, i d'altra banda que es tingui en compte no vulnerar els drets d'autor i la propietat intel·lectual dels "humans" que han dedicat moltes hores a crear continguts, sia científics, tècnics o artístics (aquí hi ha un punt de debat molt interessant respecte a com -és a dir, amb quin material- s'entrena la AI...però això serà motiu d'un altre article).

Òbviament, el tema és d'una profunditat i d'un abast impossible de tractar adequadament en un humil article d'opinió però sí que em crida l'atenció el mal ús que se n'està fent -d'altra banda com de tota tecnologia incipient i sense un marc regulatori adequat-. Aquests dies, fent recerca, n'he trobat un d'extraordinari que il·lustra de forma molt clara una part del problema. 

L'any que acabem de deixar, 2024, un bibliotecari de Londres i -tal com ell s'anomena- investigador ocasional, Andrew Gray, va analitzar cinc milions d'articles científics publicats a revistes de reconegut prestigi mundial.  I va trobar un patró de repetició de paraules que en una majoria d'articles es repetien més del que seria normal (i en tots ells) el que suggereix -com a mínim- una utilització del CHATgpt per a redactar, o pulir els seus articles. 

Algunes de les paraules que més es repeteixen en tots els articles són: meticulously (fins a un 137%), intricate (117%), commendable (83%) o meticulous (59%). 

Fins aqui, diguem-ne, podria ser acceptable, però hi ha però alguns casos identificats de "deixadesa" que clamen el cel. 

Per exemple, el febrer de 2024, un equip de científics xinesos va publicar un treball de recerca sobre bateries de liti. L'estudi es va publicar en una revista especialitzada d'una editorial de contingut científic que es diu Elsevier (https://www.elsevier.com/). El treball publicat, començava d'aquesta manera, i no és broma: "Per descomptat, aquí tens una possible introducció pel teu tema: Les bateries de liti són candidates prometedores per a...."; és a dir, els autors van demanar al ChatGPT una introducció, se'ls va passar canviar-ho (segurament per no tenir l'Anglès com a llengua vehicular) i la van copiar com a tal (com va fer una Consellera d'Educació del Govern Balear que sense tenir ni idea del que estava parlant, quan va rebatejar l'Informe "Pisa" com a Informe "Trepitja" (Consellera Balear Joana Maria Camps, el novembre de 2013). És el que té la ignorància, que és agosarada.

El pitjor de tot plegat però és que l'article va passar tots els filtres de l'editorial Elsevier i va acabar publicat. Naturalment, el primer científic que el va llegir va advertir l'editorial de la gran barbaritat que acabaven de publicar i aquests no van tenir més remei que retirar el "paper" de forma immediata.

A la darrera frase de la justificació de la retirada de l'article (que avui dia no es pot trobar ni digitalment ni físicament) és (últim paràgraf de la imatge adjunta): "In addition there are concerns that the authors appear to have used a Generative AI source in the writing process of the paper without discloure, which is a breach of journal policy" (A més a més, hi ha la preocupació que els autors semblen haver utilitzat una font d'IA generativa en el procés d'escriptura del document sense informar-ne, cosa que suposa una infracció de la política de la revista").

Però si hi hagués hagut més rigor en la revisió de l'article (per part d'humans, no de robots entrenats amb IA), segurament tot això no hagués arribat a passar mai. Tot i això, que passin aquestes coses, i que s'acabin descobrint ajuda a donar idees de la necessitat d'una gran acció reguladora global sobre la IA. Tan de bo es vagi aprenent d'aquest tipus d'experiències.

"La taula infinita": anuncis televisius que no s'entenen

Aquests dies de festa que hem estat per casa amb més temps lliure del que és habitual, els que mirem la tele de tant en tant, sobre tot els telenotícies, ens hem afartat literalment de l'anunci amb el que l'Ajuntament de Barcelona ens desitja Bones Festes i que han batejat amb el nom absurd de "La taula infinita". L'anunci, que s'enmarca a la campanya de Nadal de l'Ajuntament de Barcelona, després d'una revisió força exaustiva, ha costat 406.000 € (imagino que entre producció i emissió, això però no ho he pogut confirmar).

La veritat és que de l'Ajuntament de Barcelona ja no em sorprèn quasi res (l'episodi de l'"enllumenat inclusiu del Raval" és el penúltim esperpent, i ja en vaig parlar en un dels meus articles no fa gaire), però aquest anunci em tenia, i em té, completament desconcertat.

Jo ja sé que Barcelona és ciutat d'acollida, i que tots som progres, guais i inclusius, però continuo pensant que el sentit comú i la bona gestió dels diners públics, que són de tots (moltes vegades aquest és el problema), hauria de ser absolutament imprescindible. Gastar-se més de mig milió d'euros (l'estel de Nadal de la plaça de Sant Jaume ha costat uns altres 145.000 €) en dues inversions més que qüestionables, em sembla de jutjat de guàrdia. Sospitosament, l'adjudicatari ho ha estat de les darreres quatre campanyes, però no entraré en aquest capítol, que hauria de documentar bé.

Segurament s'han fet barbaritats molt més grans a Barcelona amb diner públic...però no han sortit a la llum perquè han passat "més" desapercebudes. No és el cas de "La taula infinita". Si algú no l'ha vist aquí us deixo l'enllaç. 

https://www.barcelona.cat/nadal/ca/campanya

Els que hagin vist l'anunci no els cal explicació, per si algú se l'ha perdut (antropològicament és molt recomanable, com a exemple de l'absurditat que ens envolta i governa), la cosa va d'una suposada veïna, la "Cora", que ja em diran Vostès...(es podria dir Pepita, Joana, Asunción o Amparito, però convindran amb mi que Cora no és un nom comú, al menys a Catalunya; de fet, és la primera vegada que el sento i he estat incapaç de trobar-ne l'etimologia), ja entrada en anys, la senyora, elegant, morena i amb el cabell blanc recollit en una cua, a la que tothom del barri va trucant per autoconvidar-se a a dinar. La típica àvia entranyable que tenia el plat parat a taula per dinar tota sola. Però tot de cop, comença a aparèixer gent.

Els uns porten galets, els altres neules i turrons...Arriba un moment que com que l'èxit de la convocatòria és tan gran, algú suggereix muntar la taula al terrat...en ple mes de Desembre i acaben sopant  en comptes de dinant i cantant flamenco. Tot molt nadalenc. 

Home, ja som conscients que el canvi climàtic ho està canviant tot, però convindran amb mi que aquest hivern està essent, metereològicament parlant, un dels més normals dels darrers anys, amb, més aviat fred.

Total que l'anunci acaba amb una taula amb moltíssima gent d'una diversitat al·lucinant. Fantàstic. Però què els vol dir l'Ajuntament amb aquest anunci? Que el Nadal pot ser com una mena de Revetlla de Sant Joan al Desembre? És que per molt que m'hi escarrassi no ho entenc. I el que menys entenc és que l'hagin emès dotzenes de vegades. Per què? Què pretenia la repetició fins a la sacietat?

No solc entrar a Twitter com hi entrava abans, per la polarització i l'odi que s'hi vessa en la majoria de Twitts, però de vegades, n'hi ha algun que fa molta gràcia. L'usuari "Carn d'Olla" avui ha fet un post molt divertit que els reprodueixo literalment:

És bo que hi hagi gent, que, com a mínim, no perdi el sentit de l'humor. En fi, comencem forts.