George Marshall va ser un militar nord-americà que com tal va tenir una important contribució en la preparació i execució del desembarcament de Normandia el 6 de juny de 1944. Acabada de Gran Guerra va ser nomenat secretari d'estat i des d'aquesta posició va articular el major pla d'ajut per a reconstruir una Europa devastada després de la Segona Guerra Mundial: l'anomenat Pla Marshall.
Espanya, per expressa petició d'Anglaterra i França en va quedar exclosa, tot i que la diplomàcia del moment va intentar de totes totes esgarrapar algun pessic del manà de 13.000 milions de dòlars de l'època que va caure a l'Europa Occidental.
Una pel·lícula de culte de 1953, del Berlanga, "Bienvenido Mr. Marshall", evoca de forma molt sarcàstica aquest esperit: tot un poble esperant uns americans que han de visitar la població andalusa de Villar del Río i que al final hi acaben passant de llarg sense ni tan sols aturar-se. Incomprensible com va passar la censura de l'època, però per sort pels cinèfils i pels que ens agrada la història, ho va fer.
Tot això ho explico perquè en veure les imatges dels primers turistes alemanys aterrats ahir a les Balears, he recordat tant el Pla Marshall com la pel.lícula del Berlanga. Els turistes han estat rebuts com si fossin els portadors del manà que 70 anys enrere van portar els americans a l'Europa Occidental d'aleshores, aplaudiments inclosos a les portes del hotels. Només han faltat les genuflexions. La dignitat es ven molt barata, darrerament.
I francament, fa reflexionar sobre el model econòmic que hem construït i que molts esperen amb candaletes que torni en plenitud per a recuperar feina i riquesa. No m'estranya ja que el turisme aporta el 12,3% del PIB espanyol segons dades del INE a desembre de 2019, aproximadament 150.000 milions d'euros.
Una turisme-dependència tan gran, com s'acaba de demostrar, a més a més de molts altres danys col·laterals associats a la sostenibilitat i a l'equilibri, és pa per avui i gana per demà. El turisme massiu, salvatge, que no es basa en cap paràmetre de productivitat que pugui mantenir-se a llarg termini (ja que bona part del target busca sol, platja i menjar i alcohol barats) no aporta rés més que feina inestable, de baixa qualificació i molt mal pagada.
Un article magistral de la Llúcia Ramis diumenge passat a La Vanguardia ho broda i en sintetitza la misèria. Escriu: "A Mallorca s'hi viu bé si no hi has nascut, i millor si hi estàs de pas. Si no, hauras de suportar la impressió de ser un destorb. Cal expulsar el resident per a dedicar el seu espai als turistes. És trist veure com de barata s'ha anat venent l'illa fins a perdre's el respecte. Com de car que ens surt això. Ara la pobra està convençuda que no pot ser més exigent, i supleix la riquesa de la qualitat amb les masses. És normal, li han fet creure que és l'única opció que té".
Turisme de masses és antònim d'economia sostenible. És antònim de productivitat. És antònim de medioambient. És antònim de creació de riquesa per a tothom a mig termini. Repeteixo: pa per avui i gana per demà. Es fa trampa fins i tot amb els ERTOS...
Per a quan una reconversió del model, que per a mi és urgent? Què esperen els polítics als que paguem els sous? Mentrestant, hi ha molta gent que continuarà frisant per a fer reverències al Mr. Marshall de torn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada