La premsa es feia ahir ressó de la concessió del considerat premi nòbel d'arquitectura en la seva edició de 2017 (el premi Pritzker, patricinat per la fundació Hyatt dels Estats Units) i dotat amb cent mil dòlars a la firma olotina RCR Arquitectes, propietat dels arquitectes Carme Pigem, Ramon Vilalta i Rafel Aranda.
Segur que tenen molt mèrit i que fan projectes molt espectaculats i que -en paraules de la sòcia Carme Pigem- "desperten emocions", perquè altrament no els haurien concedit tan alta distinció, però les obres que els conec, caracteritzades per la combinació de molt formigó, ferro i vidre, no m'acaben de fer el pes, tot i que em reconec profundament ignorant en matèria arquitectònica.
Però bé, no és per això que estic fent aquesta entrada al blog. El que em crida poderosament l'atenció és com la prensa d'aquí i d'allí (Madrit, concepte), ha tractat la notícia. Si a la premsa catalana en general, es destaca que la firma olotina RCR ha obtingut el Pritzker, a la premsa madrilenya el premi ha estat per Espanya (no erem nosaltres els nacionalistes?).
Per exemple, "ABC" publicava ahir una portada de fotografia sencera dels tres arquitectes amb un títol que no té cap desperdici i que reproduexo a continuació. L'èmfasi doncs es posa no en l'estudi d'arquitectura, sinó en el fet que els guanyadors - que abans d'ahir a Madrid, ciutat, no coneixien ni les rates- han "aconseguit" un premi per a Espanya. Això no deu ser nacionalisme espanyol, veritat?
A "La Razón" titulen “El Pritzker torna a Espanya i premia l'estudi RCR de Girona”, però també s'emfasitza en el fet que és Espanya qui s'endu el premi.
D'altra banda alguns diaris europeus i nord-americans que es fan ressó de la notícia (ho explica avui l'Àlex Gutiérrez a l'"Ara"), no tenen cap problema es reconèixer "la catalanitat" dels arquitectes guanyadors.
En fi, no és que es tracti d'una deformació ni de cap mena de post-veritat, però el que és cert és que d'una notícia que hauria d'aparèixer a les pàgines de cultura dels diaris, en fan una portada per resaltar-ne l'espanyolitat, ja saben, aquella, que en el temps del franquisme era "una, grande y....libre".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada