De dretes i d'esquerres

Si en un país es pot parlar encara de la immensa polaritat entre els que es consideren de dretes i els que es consideren d'esquerres, aquest, amb tots els matisos que es vulgui, és els Estats Units d'Amèrica.

Per la pròpia experiència d'haver-hi viscut dos anys, i pel seguiment que he anat fent dels Estats Units des que tenia vint-i-pocs anys, aquest és un país on, contràriament que a Europa, hi ha una diferència substancial entre ser de dretes i ser d'esquerres.

Vull dir amb això que els de dretes tenen les idees molt clares i que no s'estàn de subterfugis (com els europeus, que de vegades ens agrada utilitzar). Si hom és del Partit Republicà, i militant, és a dir, de carnet, no tindrà cap problema en dir que la posessió d'armes és un dret constitucional que proclama la segona esmena a la Constitució dels Estats Units. L'esmena diu, a tenor literal: "A well regulated mitilia being necessary to the security of a free State, the right of the People to keeep and bear arms shall not be infringed".

El més greu, però, és que aquesta esmena va ser ratificada fa quatre dies (el 28 de Juny de 2010), pel Tribunal Suprem dels Estats Units  en sentenciar que cap llei estatal o local pot restringir el dret de posseir o portar armes tal com reconeix la Segona Esmena.

I aquesta és l'Amèrica de Donald Trump. Resulta que en aquest país, bressol de l'ultraliberalisme com a tradició, adoptada fins i tot per a molts membres del Partit Demòcrata, hom pot comprar -a títol d'exemple- una metralladora AR-15, el fusell utilitzat a la matança d'Orlando d'abans d'ahir, per 500 dòlars, i això és així en 42 dels 50 estats de la Unió. 

Als Estats Units, per menys del que costa un Iphone 6, i per internet, hom pot adquirir un fusell que pot arribar a disparar 600 bales pe minut i després alguns s'escandalitzen de per què passa el que passa al país. Avui, sopant amb una nordamericana em confirma que això només és la punta de l'"iceberg" i que als USA, morts violentes per armes de foc n'hi ha moltes cada dia, i que només els casos més sagnants, els que més criden l'atenció dels periodistes, arriben a la resta del món, però que le televisions locals van farcides de notícies com aquesta.

Per tant, em sembla a mi que no hi ha disjuntiva entre el que hauria fer la població de dret -i de seny- dels Estats Units que tingui ganes de votar als comicis del proper novembre malgrat i el que li digui l'equip de campanya de Donald Trump.

És evident que la Hillary ha comès molts errors i que forma part de una de les famílies que conformen "la casta" dels Estats Units. Però no és menys cert que la candidatura se l'ha guanyat exclussivament per mèrits propis, i per defesar postures que estan amparades pel sentit comú i el bon gust, afegeixo.

Estic totalment d'acord en el fet que posar els codis nuclears en mans d'un descerebrat com en Donald Trump és d'un perill atòmic, valgui la redundància. Estic d'acord també en que potser caldria repensar el model, però encara que ser d'equerres a Amèrica també tingui una connotació molt diferent de la que podem tenir aquí a Europa, entre la seva dreta i la seva esquerra no hi ha color.

M'estimo molt més la casta dels Clinton que la dreta -extrema- d'en Donald Trump.