18 de juny de 2016: Un gran dia

La setmana passada vaig visionar el curtmetratge "Les petites coses", de l'Alejandro Rodríguez, la proposta d'aquest estiu d'Estrella Damm. Podria donar unes quantes opinions tècniques i conceptuals més aviat negatives sobre el mateix, però des d'un punt de vista de guió i realització cinematogràfica és senzillament impecable (em confesso "fan" d'en Jean Reno i devot de la Laia Costa...), i el contingut lliga molt amb el lema del curt: les petites coses són les que compten i les que fan que aquesta vida a la que ens han abocat sense el nostre permís es faci de més bon portar.

Doncs això és el que vaig sentir el dissabte passat, 18 de juny, quan un grup de 37 manífers de la sèrie Sapiens  Sapiens, que en molts casos feia exactament 36 anys que no ens havíem tornat a veure, ens vam retrobar per celebrar simplement que som vius, que encara tenim ganes de viure, que tenim records i que el passat forma part d'un bagatge personal que ens ha fet tal com som. I sobre tot, sobre tot, que ens venia molt de gust passar un dia tots plegats, per riure i recordar.

La cosa va començar molts dies abans, quan en Sisco Seras i en Josep Rabaneda es van trobar casualment i van pensar que tindria sentit organitzar una trobada d'ex-alumnes de "La Salle", generació (que no promoció), 1965-1966. I la cosa va continuar quan en Sisco Seras m'ho va comentar i a mi la idea em va entusiasmar, i a partir d'aquí tot va venir rodat. La tecnologia va fer una part important de la resta. El grup de WhatsApp que va crear en Sisco ens va permetre, en un temps rècord, contactar tots els antics companys, i rememorar tantes i tantes batalles i batalletes, des de "l'hort del Germà Carmona", fins a la "botiga de la senyora Clotilde" i la "botiga del Germà Juan". L'amic Balmanya ens va passar fins i tot una pel·lícula que vam gravar a vuitè amb en Pere Perpinyà fent de Jesucrit, un "incunable" enregistrat en Super8 que l'Enric va guardar com un tresor.

No puc deixar de mencionar els que hi vam ser, per ordre alfabètic (ho sento, deformació personal dels anys que vaig ser delegat de curs), tal com passàvem llista, quaranta anys enrerre, any amunt, any avall:

1.Alcoser, Jean Pierre (hi havia d'haver un representant de "la grandeur de la France").

2.Almarcha, José Miguel (encara el veig encistellant amb l'equip de bàsket de la Salle que tant èxits ens va donar).

3. Boquera, Félix (m'ha descobert perspectives de sostenibilitat que desconeixia i que són dignes d'admiració i difusió).

4. Boquera, Ramon (el vaig confondre amb en Félix quan el vaig veure..., cuina com els àngels).

5. Burgell, Jaume (un pesat; sense comentaris...).

6. Cano,  Carles (va sacrificar un dia important d'escalada per ser al dinar, un acte que el fa gran).

7. Cano, Josep Manuel (va animar el grup de WhatsApp i es fa fotos amb ties bones).

8. Carreño, Juan José (piula poc però hi és quan hi ha de ser).

9. Domínguez, Manel (sempre previsor, portava jaquetes i càmera amb trípode).

10. Fernández, Jaume (no tinc prou línies per descriure la seva vitalitat salvatge. Té una sogra que no es mereix).

11. Fernández, Xavi (va entrat tard però amb la força d'un toro. Té una dona de bandera).

12. Ferré, Lluís (he descobert la seva faceta de gran comunicador que desconeixia).

13. García, Joan (malgrat els anys continua essent el rei del "churro, mediamanga, mangotero....").

14. García, Huggy (no va parar fins que va caure com fruita madura....ja tenim una edat).

15. Garrido, Juan (discret com en Carreño, però no es va perdre ni un gin-tònic).

16. Gómez, Joan (va ser la representació del seny, contraposat a la rauxa del viking).

17. Guzmán, Ramon (les mata callant.....com ja feia quan tenia 13 anys).

18. Illa, Jordi (va arribar tard, però el seu "speach" al Castellet ho va compensar tot).

19. León, Miquel Ángel (el recordo fent cistelles impossibles).

20. Lleixà, J.Lluís (un altre gran comunicador, estil Ferré Cid, del que li desconeixia a més a més les virtuts culinàries, les seves i les del seu fill. No us passeu de l'hora al pàrking que us fotrà el cotxe al dipòsit. Fa moltes fotos).

21. Lozano, Francisco (un crac de la bicicleta i dels vins de la terra. Un home de principis).

22. Marín, Guillem (gran crack i amic, però l'any vinent el rellevarem en la selecció del menú).

23. Martos, Luis (pintor, que pintas con amor. Discret i divertit, com fa 40 anys).

24. Mir, Miquel (un home "campetxano" que riu molt i diu només allò que ha de dir).

25. Moral, Jesús (no va piular per WhatsApp ni una miserable vegada, però com "els amics de les arts", quan s'hi havia de ser, hi va ser).

26. Ors, Agustí (a punt de ser avi, conserva aquell somriure de nen entremaliat que li vaig conèixer).

27. Perpinyà, Pere (un gran tipus que malgrat tenir el nen ingressat a l'hospital i dir que no podria venir, va acabar venint, una de les ànimes de la festa).

28. Puig, Joan (elegant i impecable com sempre, va compartir unes fotos interessants, només "una mica").

29. Rabaneda, Josep (gran, gran Rabaneda. Amb ell va ser possible).

30. Ramírez, Enric (també piula poc, però va renunciar a Roland Garrós per a ser-hi).

31. Rossom, Mario (es va barallar amb el seu cap per a poder venir. La Bélgique va deixar el pavelló molt, molt alt).

32. Salichs, Enric (el seu petó a en Joan Garcia passarà als anals de la història, com també ho farà el darrer gin-tònic al Castellet).

33. Seras, Sisco ("Contigo empezó todo". Una tenacitat fora del comú, malgrat les hores a les que es lleva cada dia).

34. Serrano, Pitu (no piula gens però fa la feina amb la precisió que sempre l'ha caracteritzat. Fuma uns puros horribles).

35. Soto, Félix (el seu somriure i la seva energia positiva continuen intactes malgrat el pas dels anys).

36. Valls, Josep Maria (un pou de seny i bon rollo, com quan jugava a bàsket).

37.  Vilaboa, Robert (ha fet un pacte amb el diable per ser exactament igual que fa 36 anys).

Hores d'ara totes les fotos que ens vam fer al restaurant "Mas Vin", malgrat la pluja i el fred que van intentar boicotejar la trobada,  han fet la volta a Europa via "Facebook" i per tant només afegiré "la foto": la foto de grup a les escales del col·legi "La Salle" on vam repetir l'exercici, intentant, amb èxit relatiu, recuperar la mateixa posició (els que hi erem, que no tots), 36 anys abans. 

Només em queda repetir allò que ja s'ha dit al grup de WhatsApp, que va ser un esdeveniment extraordinari, en plenitud de definició i que ens vam emplaçar a repetir d'aquí a un any, a l'"Espai del Peix" del pòsit de Palamós, esperant que alguns dels absents justificats (per ordre alfabètic: Balmaña Enric, Collell Pere, Garcia, Francesc, Garcia Miquel, Palomares Xevi, Vera Rafel) hi puguin ser l'any vinent. 

I "last and least", no puc tancar el blog sense dedicar un pensament als que hi haurien d'haver estat però que, malhauradament, ens han deixat: Ametller, Artero, Cugat, Ferrer Rojas, Navarro. Descanseu en pau, companys. Vàrem tenir un record per a vosaltres. Segur que des del Cel us vareu fotre un fart de riure (i us vau estalviar el fred i la pluja).