La Generalitat de Catalunya
ha desplegat les darreres setmanes una important campanya de propaganda (no dic
d’informació i de promoció, que també, sino sobre tot de propaganda) arran de
la inauguració de la Línia 9 amb la seva arribada a l’aeroport de Barcelona.
El dia de
l’inauguració oficial, 11 de febrer, festiu a Barcelona per la cel·lebració
Santa Eulàlia, la Generalitat va transmetre a tort i a dret allò de la feina
ben feta i de la capacitat de fer grans obres d’infrastructura sense la
necessitat dels diners de l’Estat. Tampoc calia fer el ridícul no convidant la
ministra de Foment (o fent-ho de forma extemporània després que es fes públic
que no se l’havia convidat). Algun dels estirabots en els parlaments oficials
va provocar que García Albiol marxés a meitat de discurs (el “nosaltres sí que
en sabem” i el “l’Estat ha desertat de les inversions a Catalunya”). Crec que
caldria un punt més d’humiltat i autocrítica que –de moment- no he vist enlloc
ni per part de ningú.
No dic que una línia
de metro que connecti l’aeroport, la zona franca i el centre de la ciutat, can
Zam i Gorg, no sigui una cosa bona, que
ho és, però hi ha tres aspectes dels que crec que com a ciutadans i “taxpayers”
se’ns haurien d’explicar una mica més abastament. Tot això ho dic sense haver
llegit res del que pugui explicar el web de TMB.
La primera de totes
és una desviació pressupostària de gairebé 7 vegades (dels 2.464 milions pressupostats
als més de 16.600 milions que haurà acabat costant). La pífia de l’aeroport d’Algüaire,
a Lleida, és un joc de nens petits, comparat amb aquest despropòsit. Sóc
conscient que l’execució de l’obra en fases, degut a múltiples motius, entre d’altres,
l’esvoranc del Carmel al 2005 han retardad significativament l’obra (el que
s’ha inaugurat fins ara ha trigat 14 anys i ha suposat un retard de 7 anys), i
que una obra d’aquesta magnitud costa sempre molt més si es fa a trams que si
es fa de cop, però tot i així algú hauria de comparèixer al Parlament, o crear
una comissió ad-hoc per a parlar –i explicar a la ciutadania- aquesta
desviació. La raó fonamental: concepció d’obra faraònica i manca de
planificació.
La segona és que algú
també hauria d’explicar com és possible que a dia d’avui es construeixi un
metro que triga gairebé una hora a connectar aeroport amb Plaça de Catalunya,
essent, de llarg el mitjà de transport més lent (comparat amb el tren i el
taxi), tot i incorporar una gran quantitat de tecnología, entre d’altres la
circulació sense conductor.
I la tercera és el
cost per l’usuari. A sobre que és el mitjà més lent, també és molt més car que
el tren.
Tinc curiositat quan algun
responsable de l’administració ens donarà explicacions raonades i raonables
sobre tot aquest afer. No sigui que acabi passant com l’aeroport d’Algüaire (no puc evitar tornar-lo a mencionar), a
Lleida, que va costar el doble del que estava pressupostat i resulta que no
l’utilitza gairebé ningú: una destinació de diner públic d’una intel·ligència
política portentosa, fora del comú. Em pregunto quants 3% no hi devien haver....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada