“WhatsApp i Uber” a la xinesa

Cada viatge que faig a la Xina descobreixo coses noves, algunes de les quals són fascinants. Després de (amb aquest) haver-hi anat tants cops, cada vegada és més difícil impressionar-se per quelcom que resulti diferent, una novetat, més enllà de la ja coneguda voràgine consumista i depredadora que continua sense deixar-me de sorprendre'm (la darrera novetat massiva: les bateries portàtils dels telèfons mòbils, sembla que les regalin....).

Aquesta vegada he tingut l’ocasió de fer dues descobertes extraordinàries. La primera ha estat l’”Uber” xinès. És “Uber” (desconec si es diu així) perquè es tracta d’un servei alternatiu als taxis oficials que –previa subscripció al sistema- et permet obtenir un servei de taxi d’una extraordinària qualitat a preus lleugerament millors als d’un taxi convencional. La diferència a la Xina però, en comparació amb Europa o els Estats Units, és abrumadora. Els taxis de l’Uber Xinès són cotxes nous, tots del mateix nivell, mínim Volkswagen Passat, Buik 31, Audi A4 o similar.

Tots de color blau fosc, tots –a diferència del servei de taxi tradicional xinès- amb aire condicionat i nets com una patena, sense pudor de fum de tabac (als taxis a Xina fa temps que no es pot fumar, però com que la majoria són Volkswagen Santana de l’any de la picor, fan una pudor barreja de resclosit i fum de tabac impregnat a les moquetes i alfombres, que en alguna ocasió fa de mal suportar. El sistema Uber xinès és brutal. D’una eficàcia abassagadora, sense paliatius. El client truca i el conductor més proper disponible torna la trucada en un temps meteòric (ho he probat en diverses ocasions durant la setmana i puc garantir que sembla màgia). Una App que cada usuari té instal·lada et diu en tot moment on és el teu vehicle (a quina distància) i quan espera arribar on tu ets. Senzillament impressionant. El temps d’espera, en les diverses  vegades que l’he agafat aquesta setmana no ha superar en cap cas els 3 minuts.

El millor de tot però ve a l’hora de pagar. Aquest servei o qualsevol altre. És possible que estem davant d’un “invent” revolucionari que, ves per on, pot acabar acabant amb el diner negre i l’economia summergida. Es tracta de pagament sense diners ni targeta de crèdit. El pagament es fa a través de la Xarxa “We chat”. La icona és força semblant a la del WhatsApp (fons verd i centre blanc), però hi ha dos icones semi superposades que simbolitzen dos globus de diàleg. En principi vaig pensar que es tractava del WhatsApp xinès, però no,….és molt més que tot això. El “We chat” a més a més de permetre enviar de forma meteòrica missatges de veu (més llargs que els de WhatsApp)  de forma totalment gratuïta, permet efectuar pagaments entre els membres de la Xarxa i en ja moltíssims establiments comercials (sobre tot restaurants, bars, moltes botigues, agencies de viatges, etc). És una veritable revolució! Substitueix els diners físics de forma natural (contribuint a acabar amb l’economia submergida) però a més a més també es carrega tot l’entorn de les targetes de crèdit i dèbit i per extesió els bancs i les seves comissions escandaloses.

Qui hi guanya? Bàsicament els usuaris, que deixen de pagar comissions, i obtenen un servei de pagament immediat, eficient i segur. Però també l’empresa de Hong Kong que ha inventat el “We chat”, que ha esdevingut una veritable revolució a la Xina als darrers 10 mesos. Els creadors mantenen els diners dels usuaris (sempre petites quantitats) en el seu compte, ja que per a poder operar amb “We chat” has de posar els diners en un compte, com si es tractés d’una targeta recarregable. He tingut ocasió de veure-ho i comprovar-ho. No en tinc cap dubte, és el futur dels mitjans de pagament.