Aquest és el segon article que penjo sobre les meves impressions del darrer viatge a la Xina fa una setmana. Si abans d'ahir els explicava que els xinesos han pràcticament "desconnectat" de les aplicacions de pagament basades en la targeta VISA i en l'aprenentatge de l'Anglès, avui em referiré al altres aspectes que més m´han impressionat.
Xina és una societat en la que encara hi ha una clara distinció entre el món rural i el món urbà, tot i que la pobresa extrema ha estat pràcticament erradicada als darrers 20 anys. Però el món urbà està tan evolucionat que estan a anys llum del que encara avui anomenem la societat occidental.
Nainjin Road, Shanghai Downtown
Shanghai, capital econòmica del país, és una ciutat de 24,8 milions d'habitants i una àrea metropolitana de 40 milions. És una ciutat impecablement neta, sense papers al terra, sense burilles de cigarreta (pràcticament no es veu ningú fumant al carrer), amb una clara majoria de de cotxes híbrids o elèctrics circulant pels seus carrers i pràcticament totes les motos que hi circulen són elèctriques, en conseqüència és també una ciutat molt sileciosa.
El transport públic, també net, silenciós, barat i fàcil d'utilitzar, connecta les principals àrees de la ciutat amb una eficiència que fa molta enveja (sobre tot si ho comparo amb Barcelona).
Des de l'aeroport de Pudong (situat a 30 kilòmetres del centre de la ciutat) es pot agafar el "Maglev" (tren de levitació magnètica) que en 7 minuts de rellotge et porta -a 301 km. per hora (quan es va iniciar el servei, que jo havia agafat, el tren arribava a una velocitat màxima de 480 km. per hora) - fins a una estació de la línia 3 de metro, i des d'allà, per 5 yuans (0,65 €) es pot arribar al centre de la ciutat en 20 minuts. Per 7,2 € es pot anar de l'aeroport al centre de la ciutat amb rapidesa i comoditat.
A Shanghai, com a Beijing, Shenzen, Canton, Ningbo, Qingdao,...tot és digital, i com escrivia al meu darrer article, el diner en metàl·lic ha pràcticament desaparegut de la circulació. Les ciutats estan connectades per trens d'alta velocitat que funcionen com un rellotge i que connecten totes les gran ciutats de la Xina amb unes freqüències molt altes i uns preus molt raonables. Ja no cal bitllet físic per a viatjar en tren, només haver comprat el bitllet per internet i el passaport.
La Xina és el país del món amb més robots a la indústria (i ara ja es comencen a veure als hotels, portant el menjar o d'altres encàrrecs a les habitacions) i això es nota. He vist fàbriques molt més modernes i més ben organitzades que a Europa o als Estats Units. El mite de la mà d'obra barata com a tal ja no és una veritat absoluta (o segueix essent a la Xina més rural, però no pas a les grans àrees metropolitanes del país). Els projectes d'infrastructura es duen a terme a velocitat de vertígen, a l'igual que els parcs eòlics o de plaques fotovoltaïques.
Les seves intel·ligències artificals com ara el Deep Seek (però n'hi ha moltes més), estan a la par del xat GPT i d'altres, excepte naturalment si se'ls pregunta per Tiananmen, el Tíbet, Taiwan o d'altres temes de tipus polític.
Naturalment, hi ha una contrapartida, que és que tot això és possible gràcies a que al país no hi ha democràcia. No es podria governar un país d'1,3 bilions d'habitants amb el sistema de partits polítics com els coneixem a Europa. Seria un veritable desgavell. Però després dels meus múltiples viatges a la Xina m'atreviria a afirmar que no hi ha gaire ningú que la trobi a faltar, la democràcia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada