Redescobrint Irène Némirovsky

Vaig descobrir l'escriptora ucraïnesa afincada a Paris, Irène Némirovsky de la mà d'una amiga, erudita i lletraferida, que em va fer descobrir un llibre passional i deliciós que porta per títol "El ardor de la sangre", Editorial Salamandra.

La vida de Némirovsky (1903-1942), jueva ucraïnesa que va fugir de la seva ciutat natal, Kiev, juntament amb la seva família l'any 1919, després del triomf de la revolució bolxevic, no va ser en absolut feliç. Malgrat rebre a Paris una educació exquisida - es va llicenciar en Lletres a la Sorbonne- va estar marcada pel seu passat, les seves arrels jueves, i l'esclat de la Segona Guerra Mundial.

Amb només 26 anys, va aconseguir publicar la seva primera novel·la, i la seva segona obra, David Golder, la va catapultar ràpidament a l'èxit, començant una carrera brillant que li va permetre la publicació en vida d'una quinzena d'obres que la van consagrar com una de les grans escriptores contemporànies en llengua francesa. L'esclat de la Segona Guerra Mundial però va estroncar de forma radical i dramàtica la seva carrera. Tot i convertir-se al catolicisme juntament amb les seves dues filles, el govern francès li va negar la nacionalitat francesa i va acabar detinguda el juliol de 1940 i deportada al camp de concentració d'Auschwitz, on va morir assassinada només un mes després d'entrar-hi. El seu marit, banquer i també jueu, va morir també a Auschwitz l'octubre de 1942.

Amb Nemirovsky ha passat una veritable rara avis literària. Un bagul que les seves dues filles van conservar contenia el manuscrit de la novel·la "Suite Francesa", publicada pòstumament l'any 2004 i que va desencadenar un fenòmen editorial sense precedents no només a França sinó a tot el món occidental. La novel·la es va traduir a 30 idiomes i va obtenir el prestigió premi literari Renaudot, que per primera vegada es va atorgar a un autor mort. "Suite Francesa" ha venut més d'un milió de còpies a tot el món.

Aquests dies d'estiu he rellegit "Los perros y los Lobos", Editorial Salamandra, una de les darreres novel·les que va publicar en vida (1940) i que pot considerar-se parcialment autobiogràfica ja que narra les peripècies de part d'una família de jueus de Kiev que han d'emigrar a Paris en començar els pogroms que van precedir la revolució bolxevic. Némirovsky retrata de forma extraordinàriament fidel el sentiment jueu, la difícil adaptació a la nova vida francesa, l'enyorança, les rigideses familiars, el caràcter apassionat i sobre tot la determinació d'un poble, que malgrat persecucions, deportacions massives i la campanya d'extermini sistemàtic perpetrat pel règim Nazi entre 1940 i 1945 han aconseguit sobreviure totes les adversitats. Un exercici d'antropologia altament instructiu i recomanable.