Feia angúnia, gairebé m'atreviria a dir que basarda, veure l'altre dia les imatges dels pastors protestants pregant a la sala oval de la Casa Blanca mentre envoltaven i tocaven el president Donald Trump, imagino que resant perquè Déu otorgués als nord-americans (els bons) la victòria en la seva creuada contra els infidels (els dolents aiatolàs).
Font: Agència Reuters / YouTube
D'altra banda, els fanàtics radicals islàmics (els bons) adverteixen als americans (els dolents) que no tindran pietat si no deixen d'atacar-los, i que l'estret d'Ormuz serà la seva tomba.
Són les dues cares de la mateixa moneda. Un grapat de fanàtics sanguinaris (els aiatolàs, en la repressió de la darrera revolta de fa poques setmanes, han assassinat per mitjà de la Guàrdia de la Revolució Islàmica, un cos d'elit que protegeix les essències del règim xïita, com a mínim a 30.000 persones) que han estat atacats per un altre grapat de sonats sense cap mena de visió estratègica de mig termini simplement per a desviar l'atenció sobre els problemes interns.
Que l'atac contra l'Iran, en una clara violació de la legislació internacional i la carta de les Nacions Unides, ha estat presidit per la improvisació sembla palmari. No fa gaire, en aquest blog, escrivia sobre el "National Security Strategy" dels Estats Units de novembre de 2025 (https://www.whitehouse.gov/wp-content/uploads/2025/12/2025-National-Security-Strategy.pdf).
L'única menció que es fa a la que se suposa és l'agenda estratègica de seguretat dels Estats Units, en un document de 33 pàgines, és el paràgraf que transcric a continuació. L'única.
"Conflict remains the Middle East’s most troublesome dynamic, but there is today
less to this problem than headlines might lead one to believe. Iran—the region’s
chief destabilizing force—has been greatly weakened by Israeli actions since
October 7, 2023, and President Trump’s June 2025 Operation Midnight Hammer,
which significantly degraded Iran’s nuclear program", que traduït literalment, diu: "El conflicte continua sent la dinàmica més problemàtica de l'Orient Mitjà, però avui dia aquest problema és menys important del que els tituals podrien fer creure. L'Iran, la principal força desestabilitzadora de la regió, s'ha vist molt debilitat per les accions israelianes des del 7 d'octubre de 2023 i l'Operació Martell de Mitjanit del president Trump del juny de 2025, que va degradar significativament el programa nuclear de l'Iran".
En aquest context, algú enten doncs aquest atac a l'Iran? Jo crec que ni bona part dels votants més "MAGA" ho entenen, més enllà del cercle més radical de Trump, encapçalat per Hegseth i Vance, dos sonats de la mateixa calanya que el pallasso taronja.
La realitat avui, 10 dies després que comenci la guerra, és que el preu del petroli s'ha disparat, les borses mundials s'han desplomat, l'amenaça inflacionista és a la cantonada, l'economia americana no va bé (el febrer l'atur va pujar fins al 4,4% i es van perdre 96.000 llocs de treball), i hi ha un risc seriós que els americans es quedin sense municions per a continuar una campanya de guerra de la intensitat que van desplegar els primers dies de campanya. I la probabilitat de fer caure el règim dels aiatolàs sense un desplegament de tropes in situ, és mínima, per no dir nul·la. Iran no és Venezuela.
Qui hi guanya en tot això? Els de sempre, els lobbies energètics i d'armament. No Donald Trump, que té unes "Mid Term" elections el mes de novembre que segurament perdrà si aquesta guerra i les seves conseqüències duren gaire.
Avui, veient l'escalada del preu del petroli i l'hecatombe borsària (que contribueixen a fer-lo impopular entre els seus defensors) ja s'ha afanyat a declarar que la guerra no durarà gaire, però això no fa altra cosa que confirmar que no hi ha estratègia i que les actuacions del sonat taronja són erràtiques, curt terministes i per defensar els seus interessos personals.
A Trump el tenen tan calat que ja s'ha fet popular l'acrònim TACO (Trump Always Chickens Out), que vol dir que al final, Trump sempre acaba fent-se enrere. I aquesta guerra en serà una demostració més. Dubto que les eleccions del "Mid Term" siguin gaire favorables a Trump i, pel bé de la Humanitat, espero no equivocar-me aquesta vegada.
