El problema catalán

Fa anys el pensador i assajista espanyol José Ortega y Gasset ja anunciava el problema dels "regionalismos" i "separatismos" a la Penísula Ibérica (La España invertebrada, 1921) i més concretament, en parlar de Catalunya, deia, a tenor literal: "El problema catalán se puede conllevar, pero no resolver".

 

Doncs bé, aquesta màxima que malgrat haver ser escrita fa noranta anys sembla que sigui de la setmana passada, demostrant una vigència plena, hom diria que  la té absolutament internalitzada l'actual govern espanyol, que té molt clar que aplicant el principi del "perro del hortelano", el "ni come ni deja comer", practica la política de la "conllevanza agresiva".

 

La voluntat del govern espanyol i del partit que el recolza d'escoltar els missatges que arriben des de Catalunya és absolutament nula. I davant la seva incapacitat d'entendre i de convèncer una significativa part dels catalans, no els queda sinó vèncer, la via de la imposició ("Venceréis pero no convenceréis" com digué Unamuno davant del feixisme i la dictadura de Franco).

 

I aquesta convicció de que Catalunya és colònia i per tant no té ni voluntat ni veu ni vot i que els únics que estàn en disposició d'opinar són els que defensen (la seva) sacrosanta i intocable constitució (que si convé i quan convé esmenen en 15 dies) fa que ja no els faci cap mena d'escrúpol ni vergonya mostrar tota la seva intolerància per la via de l'opressió.

 

Ho estem veient cada dia. L'escàndol del finançament de Catalunya i l'ofec que el mateix comporta (vegi's sinó la situació, entre d'altres, del sector farmacèutic), de una injustícia que clama al cel, les lleis per controlar l'acció exterior, la vergonya del cessament del fiscal en cap de Catalunya després d'una -pressumpta- reunió entre el fiscal general de l'Estat, el ministre de Justícia i la Dolores de Cospedal (la parte contratante de la primera parte), la llei Wert, l'acció contra la llei comercial de Catalunya, les declaracions impunes de personatges que calumnien i menteixen ratllant la il·legalitat sense que això els suposi cap mena de problema, les escoltes, el CNI, la guerra bruta i tants i tants altres.

 

L'ofensiva és majúscula i es resumeix en dos: asfíxia econòmica (però sense que es noti del tot que la culpa és de Madrit -concepte-) i asfíxia legal (portar al TC la declaració de sobirania és un brindis al sol, però no obstant, ho han fet). Soposo que una part de l'esbombament mediàtic de tot plegat vol servir per a tapar parcialment l'escàndol "Bárcenas" i desviar l'atenció, però això només explica una part.

 

Malgrat tot no saben -perquè ni ens han entès ni ho entendran mai- que l'anomenat problema catalán, a diferència del que van fer amb el País Valencià, no el resoldran en la vida, al menys si la via escollida és la que estan utilitzant actualment.