La prostitució és una de les professions més velles del món. Se'n tenen referències escrites de fa més de 2.000 anys abans de Crist. I curiosament la història de la prostitució està relacionada amb pràctiques religioses d'ofrena de dones verges als déus.
Uns quatre mil anys més tard, cent anys amunt o avall, la moral judeo-cristiana imperant a la societat occidental la va demonitzar des d'una perspectiva moral i la va vincular a actituds pecaminoses i malaltisses.
Això ha estat la conseqüència directa de posicionaments de l'església cristiana, en particular la catòlica, en relació a les relacions sexuals i a la seva circunscripció a la fecundació en l'entorn exclussiu del matrimoni.
Però, ai las, això de que el sexe hagi de servir només per a procrear ha estat una cosa que no s'ha cregut ningú. I només en aquells casos en els que l'església i l'estat han anat de la maneta, la cosa ha estat més aviat amagada i mig perseguida (però mai extingida ni seriosament perseguida).
A l'actualitat a la Unió Europea hi ha alguns països on la prostitució "reglada" està fortament perseguida, amb imposició de fortes sancions econòmiques tant per oferents com a clients (Suècia n'és un bon exemple), països on està perseguida (França) i no es pot exercir en locals (tot i que el Bois de Bologne de Paris continua estant ple de persones d'ambdós sexes que exerceixen la prostitució) i països com Espanya, on això és xauxa. El paradís del desfici.
En els temps del 2.0, la prostitució a Espanya té més salut que mai. Els polítics s'omplen la boca de suposats bons propòsits per eradicar-la (del carrer i dels prostíbuls que tothom coneix), però a l'hora de la veritat aquí no es belluga ningú. Però la veritat és que estudis força rigurosos (dintre la l'escassa rigurositat d'un mercat que factura un considerable percentatge en negre), citen l'import d'aquest mercat en 50 milions d'euros diaris, que no és broma.
La xifra pot semblar exagerada, però si ens atenem a la notícia publicada fa pocs dies sobre el desallotjament del Club Paradise de La Jonquera (el prostíbul més gran d'Europa per nombre d'habitacions) la nit de Cap d'Any, al local hi havia la no gens despreciable quantitat de 850 persones entre prostitutes i clients (molts d'ells francesos, però clients, en definitiva), no ho sembla tant. Fent un càlcul d'estar per casa, la recaptació de la nit, si assumim la raonable hipòtesi de 200 senyores i 650 senyors, i que a cada senyor, entre copa i polvo, li posem una despesa promig de 75 Euros (segur que me quedo curt), tenim la respectable facturació de gairebé 50.000 Euros (Ja els hagués agradat a molts locals facturar aquesta quantitat la nit de Cap d'Any).
El meu plantejament és simple. Aquest és un mercat, necessari com a tants altres, perquè respon a una necessitat atàvica de l'ésser humà de sexe masculí: legalitzem-la d'una vegada i aconseguirem incorporar un significatiu nombre de cotitzants a la seguretat social, i augmentarem la recaptació d'IVA i de IS, i sobre tot, acabarem amb les màfies (si els casinos no fóssin legals, estarien dominats per les màfies) i amb l'esclavatge de moltes dones que estan en aquest món en règim de semi-reclusió.
Ara bé, al mateix temps, regulem-la i acabem d'una vegada per totes amb el lamentable espectable de la prostitució de carretera, que ens transporta de dret cap al tercer ó el quart món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada