Els darrers 25 anys, des de l'any 2000, Espanya ha tingut pràcticament el mateix número de governs del PP que del PSOE.
En concret l'any 2000 va començar amb un govern de l'inefable José María Aznar (que que sento veritable vergonya aliena cada vegada que fa una intervenció pública), que hi va estar fins al 2004, després vam tenir 7 anys de Rodríguez Zapatero (època en la que, per indicacions de la Unió Europea es va dividir Renfe en dues empreses: Renfe Viajeros, que gestiona els trens i Adif, que gestiona les infrastructrures), per a continuar 8 anys de Mariano Rajoy, aquell impressionant lector del diari "Marca" que famós per a les seves frases de monologuista de tercera, com ara aquella que deia: "Los catalanes hacen cosas".
I amb la moció de censura de 2018, Pedro Sánchez va prendre un govern que encara continua. En total doncs, 12 anys de govern del Partido Popular i 13 anys de govern del PSOE. Tots han maltractat sistemàticament Catalunya en matèria d'infrastructures en general, i d'infrastructura ferroviària en particular.
Només posaré dos exemples. El mateix caos de Rodalies que estem vivint ara mateix no és altre que la repetició del caos que va culminar amb la gran manifestació de 2007 quan era ministra de Foment Magdalena Álvarez, que va prometre que Rodalies seria un model de funcionament en un període molt curt de temps. I som on som, com diria el poeta, i només cal saber-ho i dir-ho.
El 2008 van començar les obres de l'estació multimodal de La Segrera, que havia d'acabar-se el 2012. La realitat, que és tossuda, demostra que les promeses dels diferents governs se les endú en vent. Amb molta sort, les línies de metro L9 i L10 entraran en funcionament el 2027 i l'estació d'altra velocitat el 2032...ho troben normal, això? Jo, definitivament, no.
Puc entendre un recés inversor durant alguns dels anys més durs del Procés, però no puc entendre que des de l'acabament dels Jocs Olímpics de 1992, el dèficit inversor de l'Estat amb Catalunya hagi estat, absolutament estructural, sistèmic. I el que més em molesta és que a la resta de l'Estat, quan es reclama un finançament singular (que al final serà el que serà, però el que és segur és que el nou model de finançament, si s'arriba a aprovar, tindrà molt poca singularitat), es té la impressió que els catalans volem un tracte especial, quan el maltractament ha estat sistemàtic, any rere any.
Per això, trobo del tot incomprensible que la manifestació que s'ha programat pel proper dissabte 7 de setembre no sigui unitària i que n'hi hagi una el matí, impulsada per ANC i el Consell de la República, a les 12, i una altra a les 5 de la tarda, convocada per les Plataformes d'Usuaris de Tren de Catalunya.
Jo entenc que els usuaris de Rodalies estan fins al capdamunt de promeses incomplertes, mentides, retards, interrupcions de serveis i manca d'informació. També entenc que siguis del partit que siguis, el que compta és que alcis la veu com a usuari, i que aquesta manifestació convocada pels usuaris, ja és, òbviament, de caire polític, perquè és una queixa que va adreçada als governants, als d'ara i als d'abans, que han maltractat sistemàticament la xarxa de Rodalies i els seus usuaris.
Segurament la ANC hauria d'haver hagut de fer quelcom més per a evitar un protagonisme excessiu que hagués permès una sola manifestació, perquè seria molt fort, que a la manifestació de la tarda (la que, diguem-ne, no han convocat els "indepes"), hi assistissin de forma activa representants de partits polítics com ara PP i PSOE, causants del desgavell, o de VOX, capaços de qualsevol cosa per a trencar-ho tot.
