Després d'un període de dues setmanes de vacances en la que he practicat una gairebé completa desconnexió digital, de televisió i de premsa (i creguin-me si els dic que ha estat una molt bona decisió) torno a la rutina d'escriure al blog (ho trobava a faltar, ja que per a mi, també és una altra forma de teràpia).
La veritat és que posar-se al dia després d'un mes d'agost en el que, incendis a part, no hi ha cap altra novetat significativa (informativament parlant vull dir) no ha estat gens difícil. Les mateixes misèries, l'autoritarisme creixent, el genocidi de Gaza amb la observació acrítica i complicitat tàcita i criminal del món suposadament civilitzat, la mateixa mediocritat política (especialment del sr. Feijóo i del seu Partido Popular, que s'ho haurien de fer mirar), en fi, poques novetats.
Però heus aquí que diumenge, al telenotícies migdia, com que també tenien poca feina i tan poc contingut informatiu que es deleitaven parlant de la interessantíssima festa major de Sant Fost de Campsentelles (cito aquest municipi en sentit figurat...), es van esplaiar amb l'acte de comiat de la "Global Sumud Flotilla" al Port Vell de Barcelona, amb una presència mediàtica desproporcionada i tot de personatges famosos i polítics i pseudopolítics de l'esquerra kumbaià que haguessin triumfat al Festival Hippy de Woodstock als anys 70 del segle passat.
Va reaparèixer, oh, miracle, l'adolescent lleona sueca Greta Thumberg, activista desapareguda en combat del que va anar a la cimera pel canvi climàtic de l'ONU en vaixell de vela (no sigui que una mica més de petroli cremat malmetés encara més el miserable planeta que estem llegant a les generacions futures) i va tornar en avió (oh, pecat mortal). I també la reaparèixer la sempre enyorada Ada Colau, que va xuclar tanta càmera que semblava que se li acabava el món.
Naturalment hi havia la fauna habitual que es desplega en aquests actes, amb profussió de bandanes i mocadors palestins que ara semblen estar de moda... i per descomptat, tota la plèiade de podemites, comuns, cupaires i assimilats.
Després del festival folklòrico-mediàtic de comiat, ens assabentem que degut al mal temps, la "flotilla" ha hagut de retornar a port. I avui hem sabut que cinc de les embarcacions que havíen tornat a sortir ahir, han hagut de retornar novament a port per "onades de tres metres".
Els que em segueixen en aquest blog saben que estic completament a favor de l'Estat Palestí i que l'única solució que pot resoldre un conflicte mil·lenari com aquest és la dels dos estats, i que, per descomptat que denuncio i condemno el genocidi sistemàtic i planificat que Benyamin Netanyahu i el seu exèrcit estant practicant a Gaza, amb l'aprovació primer tàcita però ara ja explícita, dels Estats Units (l'intel·lectual nord-americà, icona de la dreta extrama Curtis Yarvin, és l'arquitecte del projecte de la creació d'una "Riviera Gaziana", un cop els palestins que hi viuen hagin estat desplaçats o exterminats).
Però això no treu que accions propagandístiques sense cap opció real de fer arribar ajut a Gaza no tinguin cap sentit i que siguin purament un exercici de propaganda mediàtica de l'esquerra que mai soluciona res...
L'expert en navegació Manuel Pedreira, a més d'advertir que la Mediterrània és una mar que pot tenir tanta mala llet com el Pacífic, especialment a partir del mes de setembre, deia avui al diari Ara: "Si a mi com a professional em demanessin fer una cosa així diria que és inviable sortir amb aquestes embarcacions i tanta gent, per més que la causa s'ho valgui". Pedreira no fa més que aplicar el sentit comú. La "flotilla" no pot portar 300 persones a bord d'embarcacions petites i no preparades per a creuar els 3.000 kilòmetres que separen Barcelona de Gaza. Però els extrems, tant la dreta com l'esquerra, tenen de tot (moltes endorfines i feronomes sobre tot), però molt poc sentit comú.
A més a més, de totes les "flotilles" que s'han muntat per fer arribar ajut (no hi ha una altra manera més eficient, segur?) des del 2008, cap ha assolit el seu objectiu. Algú es pensa que aquesta vegada serà diferent? Que l'exèrcit israelià tindrà una revolta interna i els vaixells que finalment aconsegueixin arribar d'aquesta "flotilla" podran arribar al port de Gaza? Per favor...Això no s'ho creu ni un nen de pàrvuls...
Per això, un tipus amb sentit comú com el periodista Albert Soler, escrivia avui al Diari de Girona: "Un els veia al port de Barcelona i ja sabia que tant de mariner d'aigua dolça no arribaria gaire lluny".
Doncs això mateix penso jo. I si això és ser de dretes, doncs, què hi farem, tan se val...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada