La història del "Low cost" aèri a Espanya va començar a casa nostra, a Girona, el 5 de desembre de 2002, aviat farà 23 anys. Aquell dia es va enlairar el primer vol de Ryanair des de Girona amb destinació Frankfurt-Hahn, per 10€ el trajecte i amb una ocupació del 80%.
I aquí es va iniciar una història d'amor i desamor de la qual aquests dies n'estem patint els darrers capítols. Ryanair, comandada en aquells moments i ara per l'excèntric i maleducat irlandès Michael O'Leary va posar de moda el concepte de vols molt barats, però fonamentats en tres argúcies molt hàbils (model que va copiar literalment de l'aerolínia nord-americana Southwest Airlines, que basa el seu model de negocis en trajectes curts, aeroports secundaris i un únic model d'avió, el Boeing 737):
- la venda de tota mena de serveis complementaris com ara loteria, targetes de telèfon, reserva d'hotels i lloguers de cotxes.
- la promoció d'aeroports regionals amb poc trànsit a canvi de rebre grans quantitats de diners de les administracions implicades.
- fer servir el nom de grans ciutats tot i volar a aeroports que poden ser molt distants de la ciutat que es publicita.
Però el model va funcionar i gràcies a quantiosos pagaments de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya a Ryanair, al voltant d'uns 3,5 milions anuals d'euros dels nostres impostos, Girona, Lloret de Mar i Barcelona es van omplir de turistes, sobre tot britànics. Partint dels 552.000 passatgers de 2002, la presència de Ryanair a Vilobí d'Onyar va fer crèixer el trànsit de passatgers fins al pic, mai no superat, de 5,5 milions de passatgers l'any 2008. Perquè ens fem una idea de les magnituds, el 2024, l'aeroport de Girona va transportar durant tot l'any 1.997.000 persones.
Jo recordo aquells anys de passejar per Girona i veure cues als restaurants de menú al migdia i a tots els estancs de la ciutat, plens de ciutadans britànics que venien només a comprar tabac, per revendre'l al Regne Unit i fer-se un sobresou amb les plusvàlues, naturalment, no declarades. Una vegada vaig tenir davant meu a un tipus tatuat de cap a peus i habillat amb un xandall tipus "Decathon" però dels més barats, que va comprar tots els cartrons de tabac que li cabien en una bossa d'esports a l'estanc de la carretera de Barcelona...no sé si 20 o 30, però d'aquest ordre de magnitud.
Eren els dies feliços previs a la primera gran crisi del "totxo". Hi va arribar a haver fins a 47 destinacions des de Girona. Una bogeria. Durant aquells temps, només a titol d'anècdota d'aquella orgia de kerosè i soroll infernal, la mare d'una amiga meva de Palamós anava de tan en tant a missa de dotze els diumenges a Sant Pere del Vaticà i al vespre tornava a ser a casa seva. Eren els anys en que hi havia parelles que se n'anaven a dinar a París i al vespre tornaven a ser a casa...
Però què volen que els digui. Després Ryanair va exigir més diners, no se'ls van concedir i va comançar a reduir destinacions. La història de la companyia irlandesa amb AENA i les administracions públiques ha estat sempre com una muntanya russa. I no seria capaç d'afirmar que transportar 5,5 milions de persones aporti veritablement riquesa permanent al país, tenint en compte la tipologia de turisme, sobre tot el britànic que arribava...
Ryanair ha basat sempre la seva decisió en una mena d'extorsió tant a AENA com a les administracions públiques, en la línia mafiosa del polèmic conseller delegat del Grup Ryanair que opera amb metodologia siciliana: o em dones el que et demano o et deixo sense vols i m'els enduc a "cal millor postor".
Aquests dies hem sabut que la companyia irlandesa acaba d'anunciar l'enèssima retallada d'un milió de places en aeroports regionals a Espanya (de moment sembla que no afectarà l'aeroport de Girona ni el de Reus) i el tancament de les bases de Santiago, Vigo i Tenerife Nord a partir de gener de l'any vinent. I tot sembla ser el producte de l'anunciada pujada de taxes aeroportuàries per part d'AENA a partir de l'any 2026, un 6,6%, el que situarà la taxa per passatger en 11,03 euros (que francament, no em sembla res de l'altre barri).
L'amenaça la contesta Maurici Lucena, president d'AENA, dient que l'increment promig de preus dels bitllets de Ryanair ha estat el darrer any del 21% i fa públic que l´únic que l'interessa a O'Leary és garantir la maximització de beneficis per a cobrar íntegrament el seu bonus de 100 milions d'euros, perquè la realitat és que els retalls de l'aerolínia només afecten els aeroports regionals, no així els de les grans ciutats com Barcelona o Madrid.
Mètodes mafiosos per aconseguir al final millorar la transferència de diners públics cap a la companyia irlandesa a canvi de no se sap ben bé quin benefici durable pels territoris. I francament, potser el nostre medi ambient agrairà una mica que deixin de volar de forma tan frívola tants i tants miles d'avions cada dia de cada dia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada