Hi va haver una època, allà pels anys 80 del segle XX, quan la "beautiful people" socialista governava pobles, ciutats i el país sencer, que va estar de estar de moda -feia molt modern- renodelar places, placetes i carrers i peatonalitzar tot allò que es podia i tenia sentit (o no) als centres urbans...i -permetin-me la vulgaritat- la cosa consistia en destrossar tot allò que estava fet per consistoris i governs anteriors, fos bonic o fos lleig (això era d'allò més secundari), i fotre-hi tanta pedra i tant de formigó com fóra possible.
Probablement aleshores la cosa anava de fer obres amb els pressupostos més inflats possibles on hi hagués calaixons pels preceptius tres percents de finançaments dels partits polítics i probablement per acontentar també les butxaques d'algun interventor o polític passavolant.
Així, d'aquesta manera, es varen perpretrar atemptats urbanístics i crims de lesa humanitat que van donar com a resultat horrors de pedra, formigó i asfalt com ara, per posar només alguns exemples molt significatius que van ser punta de llança de molts altres que varen venir després, a Barcelona, el parc de l'Espanya Industrial (Sants), la plaça del Sol (Gràcia) o la plaça dels Països Catalans (a l'estació de Sants) o a Madrid, la Puerta del Sol , Callao, Ópera, Lavapiés o Santo Domingo, llocs on a l'estiu es poden assolir fàcilment més de 40 graus de temperatura. En deien urbanisme inclusiu (on les persones amb movilitat reduïda hi podien accedir fàcilment), barat d'execució, molt resistent a l'ús i en conseqüència barat de manteniment.
Madrid, Puerta del Sol
Barcelona, Plaça dels Països Catalans
Però el sentit comú (que com molts sabem és el menys comú dels sentits, i perdonin-me el tòpic repetit tantes vegades) es va anar imposant a partir de la segona dècada del segle XXI, després de les protestes de molts ciutadans sobre la duresa d'aquestes places i la manca de sintonia amb un urbanisme climàtic i amigable per a la ciutadania, sobre tot per a la gent més gran, que té més temps per a passejar i gaudir de l'aire lliure en espais acollidors amb bancs i vegetació mediterrània que els permeti refugiar-se de la calor que ja fa bona part de l'any als nostres pobles i ciutats.
Però a l'Ajuntament de Calonge, quan la transició verda va començar havien de ser tots de vacances. Avui he vist el resultat d'una fase de les obres que sembla molt avançada i vull entendre que estarà acabada abans de l'estiu (tot i que no ho tinc clar perquè a les notícies de premsa que he consultat es diu que acabaran a l'octubre).
Plaça Catalunya, Sant Antoni de Calonge, 04/05/2025
Francament, d'opinions n'hi ha tantes com es vulgui i certament estic convençut que hi haurà algú a qui fins i tot li acabi agradant la remodelació (els moderns en diuen ara reurbanització) però a mi em sembla un despropòsit descomunal, en una actuació urbanística obsoleta que jo creia eradicada des de feia molts anys després d'alguns dels errors de bandera que he citat. I si l'actuació costa 1.529.000 euros com semblaria (desconec l'abast total de l'actuació perquè el web de l'Ajuntament de Calonge no estava operatiu aquesta tarda) i que paguem els ciutadans que tenim casa a Sant Antoni, llavors l'escàndol em sembla de jutjat de guàrdia.
Fa dies que pregunto a les persones de la zona (la meva vena periodística em continua bullint) que què els sembla aquesta remodelació i no he trobat ningú, ningú, i he parlat amb moltes persones, a qui li agradi com està quedant la nova plaça ni l'actuació que hi fa l'ajuntament. A més a més d'haver aconseguit que la llibreria Dalmau tanqui definitivament i que l'estanc s'hagi hagut de traslladar a l'avinguda de la Llibertat.
Naturalment, no dubto que les coses s'hagin fet d'acord amb la normativa i que hi haurà hagut l'exposició pública i el periode d'al·legacions corresponent, però els ciutadans en general no estan per enfrontar-se amb la maquinària de la burocràcia pública que disposa d'infinitat de mecanismes per a fer-nos les al·legacions -i la vida- molts complicades.
Però així -de malament- fan les coses moltes institucions públiques, i l'ajuntament de Calonge n'és un exemple notable. Que els preguntin sinó per l'èxit aclaparador dels contenidors de residus soterrats (que jo pateixo constantment amb brutícia i deixadesa al carrer Artur Mundet 136 o a la plaça de l'Església).
I em fa por, molta por, que la grandíssima actuació al passeig de Palamós (això mereixeria no un article sino un llibre sencer) no sigui un fiasco similar (però de magnitud encara més gran vist l'abast de l'actuació). D'entrada, jo, ciutadà poc il.lustrat i desconeixedor dels plans estratègics a mig termini de les nostrades corporacions municipals, em pregunto on aparcaran els 280 vehicles que abans aparcaven al pàrking del passeig. Però segur que algú dirà que el nou centre de gravetat de Palamós es va desplaçant cap a Sant Joan...
Les obres tenen una durada prevista de deu mesos, sense comptar l’aturada estival per restricció d’obres. El cost total de l’execució del projecte és de 1.529.170,50 euros.
Les obres tenen una durada prevista de deu mesos, sense comptar l’aturada estival per restricció d’obres. El cost total de l’execució del projecte és de 1.529.170,50 euros.Les obres tenen una durada prevista de deu mesos, sense comptar l’aturada estival per restricció d’obres. El cost total de l’execució del projecte és de 1.529.170,50 euros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada