Lluis Prenafeta: In Memoriam

Vaig conèixer en Lluís Prenafeta de forma indirecta durant els anys de joventut que vaig treballar de cambrer al restaurant Big Rock de Palamós, ja fa una eternitat. Naturalment, mai no vaig passar de la relació de cambrer-client, però era una d'aquelles persones que, malgrat ser molt baixet, no passa desapercebuda tenia un àura i un magnetisme que no deixaven ningú indiferent.

I des del primer moment em va interessar tant la persona com el personatge públic. El recordo com un client amable i educat, discret, poc amant de fer-se veure i sense cap mena de fum.

Prenafeta va ser el primer secretari de presidència de la Generalitat de Catalunya, nomanat per Jordi Pujol quan aquest, inesperadament, va guanyar les eleccions autonòmiques de Catalunya el 1980. Hi ha aquella frase, ja mítica, que en Jordi Pujol li va dir quan van aconseguir per fi fer fora en Josep Terradesllas (que no volia marxar de cap de les maneres) i van entrar tots dos al palau de la Generalitat: "Lluís, la Generalitat som tu i jo". Ell va ser el cap de campanya de les eleccions autonòmiques de 1980 que, contra tot pronòstic va guanyar Convergència Democràtica de Catalunya

Efectivament, l'any 1980 tot estava per fer i gairebé tot semblava possible. Lluís Prenafeta va exercir el càrrec de secretari general de presidència de la Generalitat durant deu anys, des de 1980 fins 1990, i aquells anys van ser crítics perquè es van gestar algunes de les grans coses que han aconseguit tornar a Catalunya part del que ens va prendre el franquisme. Prenafeta va ser l'arquitecte d'alguns dels pilars de la Catalunya tal com la coneixem actualment, en particular va ser clau en la creació de la Corporació Catalanya de Mitjans Audiovisuals, la immersió lingüística o els mossos d'esquadra. També va aconseguir grans èxits internacionals com ara la reunió que Jordi Pujol va aconseguir mantenir amb George Bush a l'ala oest de la Casa Blanca (i que va provocar una monumental emprenyada de la diplomàcia espanyola), o amb el Papa, entre moltes altres personalitats.

Font: Agència EFE

L'any 90, Prenafeta, que s'havia creat moltes enemistats dins el partit, va decidir deixar el càrrec i tornar-se'n a l'empresa privada. Va ser president de Túnels del Cadí, de Petrocat i va impulsar també el diari El Observador, que havia de ser el competidor de La Vanguardia, com a diari catalanista però escrit en Castellà. El seu primer director va ser Alfons Quintà, a qui Pujol li havia encarregat l'arrencada i direcció general de TV3. 

En aquella època (1990) vaig tornar-hi a coincidir tangencialment perquè a l'empresa de consultoria on jo treballava aleshores, Ernst & Young, El Observador ens va encarregar un estudi de viabilitat de l'empresa. Malgrat els esforços i els diners que ell en persona hi va arribar va posar, el projecte va fracassar i va durar només 3 anys. Segurament l'elecció de Quintà hi va poder tenir alguna cosa a veure...Llavors jo vaig marxar als Estats Units i em vaig perdre el final d'aquesta desfeta.

Després va fer negocis a Rússia, de la mà de Boris Ieltsin - que tampoc li van acabar de sortir bé del tot-. No es perdin, si tenen temps, la lectura del llibre "L'ombra del poder", escrit amb la col·laboració del periodista Vicent Sanchís. És francament recomanable per recuperar uns anys crucials de la història contemporània de Catalunya.

Més endavant es va dedicar a negocis immobiliaris i va tornar a l'actualitat quan el 2009 va ser detingut pel jutge Baltasar Garzón, i va haver de patir la pena del telenotícies, entrant enmanillat en un cotxe del mossos d'esquadra, juntament amb un altre dels grans prohoms de Convergència, Macià Alavedra (i un altre gran client del restaurant Big Rock de Palamós, a qui jo també havia servit moltes vegades, tot i que aquest, mai va tenir la classe de Prenafeta). Va ser el que es va conèixer com a "Cas Pretòria" de corrupció immobiliària i cobrament de comissions il·legals.

Finalment va esquivar la pena (tot i que va patir un temps de presó a Soto del Real i Brians II) pactant la seva culpabilitat, cosa que li va permetre, previ pagament de 5 milions d'euros, evitar la presó ja que la condemna final va ser d'un any i un mes.

Prenafeta va morir el dia abans de Sant Jordi (22 d'abril), als 86 anys, injustament oblidat. Només pel seu llegat a Catalunya se l'hauria d'haver tractat amb molta més consideració. Descansi en pau.