Com que llegeixo -i compro- llibres tot l'any, perdonin-me la vanitat, el dia de Sant Jordi m'agrada passejar per viure la festa al carrer, dia del civisme, la cultura i la catalanitat, però no sóc de comprar gaire llibres ni aquell dia ni aquella setmana, malgrat el 10% de descompte que es pugui fer.
Però sí que m'agrada regalar i que em regalin llibres i aquí, el meu fill Adrià, és sempre fidel a la tradició i cada any em regala un llibre des de fa molts anys. Aquest any, que tot i que viu lluny de casa ha pogut venir a Girona uns dies, i vam poguer passejar per La Rambla de Girona i quan vaig arribar a casa vaig descobrir que m'havia regalat un llibre d'una autora desconeguda per mi, la Freida McFadden, que porta per tìtol "L'assistenta".
El meu fill gran sap dels meus gustos, i, aquesta novel·la, tot i tenir 339 pàgines, me l'he llegit en exactament 3 dies. És una història addictiva, però no addicitiva normal, digue'm-ne, sinó de vena, d'aquelles en les que et costa tancar el llum de la tauleta de nit i que ho acabes fent només per responsabilitat.
"L'assistenta", publicada en Català per Rosa dels Vents l'abril de 2025, és a dir, fa quatre dies, és una novel·la negra -molt negra- escrita per la Freida McFadden l'abril de 2022, és a dir fa exactament 3 anys, que va ser guardonada amb el premi "València Negra" en la categoria de "Best novel".
La història d'aquesta autora, és curiosa. Metgessa, especialitzada en lesions cerebrals, nascuda a New York fa 45 anys, té 2 fills i un gat i viu feliçment casada a Boston. Apassionada per la novel·la, a la seva pàgina web diu que escriu des dels 10 anys, va intentar publicar seguint els canals convencionals sense èxit, fins que, l'autopublicació de "L'assitenta" la va catapultar a l'èxit (una mica com el cas, amb totes les diferències, de la Jane Katherine Rowling -JKR- amb el cas de la sèria Harry Potter). Després de 15 milions de llibres venuts (atenció que es diu aviat, però que és una autèntica bestiesa, que diria el nostrat periodista de capçalera Jordi Basté), ara es dedica a la medicina d'un a dos dies a la setmana i la resta del temps el passa ocupada amb la seva família i l'escriptura.
McFadden és una veritable bèstia negra de l'escriptura, ja que en 10 anys, de 2014 a 2024 ha escrit exactament 28 novel·les, el que vol dir, de promig, dues novel·les per any, i això no està pas precisament en condicions de ser fet per la majoria dels mortals.
"L'assistenta" té la màgia d'aportar aire fresc a la novel·la negra. Novel·la gòtica per excel·lència, l'argument és potent, creïble i diferent. I el més rellevant és que la trama domina sobre l'estil. Escrit a dues veus, ambdues femenines, la Millie -l'assistenta- i la Nina -la propietària rica- té la virtut de mantenir la història en suspens des de la primera pàgina fins a la seva conclussió a la pàgina 336.
En format estilístic, l'autora juga amb una veu narrativa múltiple (Millie i Nina), tècnica "inventada" pel britànic Wilkie Collins al segle XIX (per cert, fent un circumloqui, recomano molt sincerament la lectura de la seva gran novel·la "La dama de Blanc" (disponible al web de Grup 62).
El fil argumental es desplaça entre la Millie i la Nina i entre totes dues van situant, amb els tempos adequats, al lector en l'escenari del que succeeix en aquella casa de rics dels suburbis de New York. La veu narrativa doble adopta el punt de vista de les dues dones i aporta una visió molt coral dels esdeveniments.
No esperin una novel·la de culte, però sí un divertimento de moltíssima classe dels que només succeeixen molt de tant en tant. No sé com seran la resta, però a aquesta, paga la pena dedicar-hi un temps.
Una lectura, insisteixo, és addictiva i altament recomanable. Tant, que ja em vaig a comprar el segon llibre de la trilogia de "L'assistenta". Que el gaudeixin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada