L'espectacle que hem viscut la setmana que s'acaba, una vegada més, no fa altra cosa que augmentar el decencís i la distància entre el ciutadà del carrer i els polítics als que se suposa que hem votat per a administrar amb lleialtat i diligència els nostres impostos.
Que després d'un any de la tragèdia de la DANA de a l'Horta Sud, amb, recordem-ho, un peatge de 229 vides humanes, Carlos Mazón segueixi essent president de la Generalitat Valenciana és no ja una disfunció del sistema polític (pels equilibris del PP amb VOX al País Valencià) sinó un acte de cinisme i indignitat moral que no sé com els polítics, amb independència del color, no fan res per aturar.
Davant casos com aquest, el sentit d'estat hauria d'imperar i vist com es van produir els esdevenients, i el que continuem coneixent en un degoteig d'informacions que posen encara més el dit a la nafra a aquesta desgràcia que és Mazón, els dos grans partits s'haurien de posar d'acord en restaurar la dignitat política, ni que sigui només per respecte a les víctimes.
Escrivia ahir amb bon criteri la Natza Farré al diari Ara: "...quan la ciutadania treu tantes targetes vermelles i no hi ha expulsió, la impotència és l'únic que creix...És la desesperació. Que no disminueix després de saber que l'endemà de l'escridassada s'hagi proposat fer "una reflexió"". Ni tan sols el fet d'haver fet el paper de la trista figura en l'acte d'homenatge organitzat per Moncloa, relegant-lo a la tercera bancada d'autoritats, com si fos un qualsevol, ha semblat afectar-lo. La dignitat no s'aprèn, se'n té o no se'n té, i per si algú en tenia cap dubte, aquesta setmana s'ha confirmat que Mazón no en té cap.
Cada dia que passa i Mazón segueix de president és un dia més de greuge i de desconfiança cap al sistema. Que aquest desproposit sigui possible només s'explica perquè els interessos partidistes primen sobre el bé comú. És tan obvi que no necessita d'explicacions addicionals.
Al PSOE de Sànchez (àlies "au Fènix") ja li va bé, perquè cada dia que passa amb Mazón de president, el PP perd credibilitat. A VOX, ja li va bé, perquè té cada vegada més agafat al PP pels bemols, i a la dreta del PP, la que encapçala Isabel Díaz-Ayuso (molt hàbilment es va escaquejar de l'homenatge a les víctimes de la DANA que va presidir el rei), Miguel Ángel Rodríguez, José Maria Aznar i companyia, ja els va bé perquè no fa altra cosa que desprestigiar una mica més a un Alberto Núñez-Feijóo que, cada dia que passa, es va enfonsant més en el fang, fins que, més aviat que tard, no en quedarà res.
Sembla clar que, per fi, el PP ha pres consciència que mantenir Mazón al palau de la Generalitat Valenciana juga en contra de les seves opcions electorals, a València i fins i tot a Espanya, però Núnez-Feijóo té una patata calenta, molt calenta, sobre la seva taula, perquè no el pot destituir. Només la dimissió voluntària podria fer-li les coses més fàcils.
Però no sembla gaire probable que Mazón plegui. La diligència amb que la jutgessa instructora de la causa, Nuria Ruiz Tobarra, està portant el cas i el coneixement cada vegada més precís de l'actuació negligent de Mazón, fan poc probable una dimissió que li comportaria la pèrdua de la seva condició d'aforat, i això, un individu que ha demostrat sobradament la seva mesquinesa i cobardia, no ho farà de cap manera.
És possible però, que les declaracions de la periodista Mariabel Vilaplana davant la jutgessa, el proper dillluns 3 de novembre, accelerin els esdeveniments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada